Perquè? (Conte complert)

PUTA, em va dir mentre em mirava amb aquells ulls de ràbia, PUta va tornar a repetir-me, mentre intentava arrancar-me el que quedava d’aquell vestit xop que encara duia posat després del xàfec que ens havia arribat fins els ossos. Puta, i ara ja amb una ràbia perduda, amb l’ànima desconsolada, continuava insultant-me mentre jo l’abraçava, mentre jo l’acaronava perduda en el seu cos, perduda en el desig que em creava tenir-lo aprop. puta, i ho va dir per ultima vegada, com si hagués perdut l’aire, com si hagués perdut la força, aquell ímpetu que d’entrada semblava que em faria perdre la vida. I aleshores després de deixar l’empremta de la seva mà a la meva cara, després de pintar de blau el meu ull, després de fer vermells els meus llavis amb un cop de mà, després de tot això em va besar i em va mormolar puta dins els meus llavis.
I vam fer l’amor, i després del seu orgasme i quan ell es va adonar que jo estava apunt d’arribar d’escorrem tota, es va apartar i em va tornar a bufetejar.
Perquè ho has fet? I mentre eixugava amb el llençol blanc de la meva habitació la sang que sortia del meu nas, li ho vaig haver d’explicar

Matar és un privilegi, quelcom reservat als éssers superiors, als superhomes. Matar i seguir les pròpies lleis, no combregar amb el ramat, ésser deu i senyor, del destí de la resta.
Recordes? Va ser una de les frases que em vas dir la primera vegada que ens vam trobar per casualitat al teatre, tu amb els teus amics, jo amb les meves amigues, després de veure una adaptació de “La soga” de Hitchcok. Amb aquella frase em vas enamorat, et vaig trobar agosarat, atractiu, intel·ligent, no havia conegut mai ningú com tu.
Matar.
Per això ho he fet, per tenir aquest privilegi d’ésser superior, però sobretot ho he fet perquè em feia nosa, em destorbava, no volia que existís, em feia ser petita, m’anul·lava, com més existia, jo més desapareixia, m’aixafava, I volia de tot cor que marxés. Era l’única forma de fer-ho, l’única de desfer-me’n del seu pes.

Tenia el coll tant estret! Quan l’he rodejada amb les mans, ella ha pensat que era una broma i s’ha girat per somriure’m. M’ha dit, m’estàs apretant, em fas mal. Tranquil·la aviat deixaràs de patir, li he respost, i he apretat més, i ella s’ha deixat fer, t’ho prometo, no s’ha resistit, m’ha deixat que l’ofegués, fins a perdre l’alè. I quan he vist que li quedava poc per marxar li he mormolat a l’orella, t’estimo, i crec que ella ha somrigut per ultima vegada, mentre es moria, em somreia. Mentre la matava, ella encara m’estimava. I et prometo, encara que no em creguis que m’ha perdonat, m’ha perdonat perquè m’ha entès. Ha entès que aquesta història no podia continuar així, que per pròpia voluntat no hagués sortit del mig, que no hauria deixat de ser la teva amant, jo soc la teva parella oficial, tu i jo estem promesos, en un parell de mesos ens hem de casar, si no l’hagués fet fóra no sé què hauria passat.
No podia mirar més la cara de la meva germana d’ençà que vaig descobrir que ella era la teva amant.