La idea va ser d’ella, va dir el llop quan el policia el va interrogar. Jo m’havia de menjar la seva avia perquè ella heretes aquella caseta, el nostre niu d’amor, tal i com estan els pisos…
Primer no vaig entendre que feia allà el guardaboscos en el seu dia de festa, però ara ho veig clar
Quan jo li deia no entenc com una noia tant guapa pot estar amb mi ella sempre em contestava algun dia ho entendràs.
Em vaig oblidar que al llop no se’l creu ningú.
Sí, ho vaig fer jo.
Bogeria transitòria diuen alguns, d’altres ho anomenen esquizofrènia.
El meu cervell funciona bé. I no, no estic boig.
Tinc molts motius per fer allò que vaig fer.
N’hi ha que diuen que la raó van ser els gels, que tenia un amant. Ella no tenia un amant, l’era jo. Mai no hagués buscat un altre home, per que jo li’n donava tot el que la Raquel podia desitjar.
Em feia feliç, tant, que la vaig haver de matar.
Imatge cedida per Nit Victorio Segura
Tens la gola vermella, li havia dit el metge en mirar-se-la amb aquell palet de fusta. No li calia que ell li digués, ja feia dies que sentia la cremor d’una bola de foc apropant-se de les seves entranyes a l’exterior, i ara estava segura, estava a punt de parir. Va sortir del metge, es va dirigir a la feina i es va posar davant el seu cap. Aquí et quedes fill de puta, li va dir, i les paraules van sortir vermelles.
Adéu mal de gola.
Vaig vendre la meva ànima al diable. Sí, vaig fer-ho, com a les pel·lícules. Vaig oferir-li ser el seu servent per la resta de l’eternitat, ser el seu lacai, el seu fàmul de per vida, a la meva mort.
No hi havia altra opció, déu no compra ànimes sinó li hagués venut en ell, l’hagués venuda al millor postor.
Imatge cedida per Nit Victorio Segura
sondelletres 