Per sempre

T’estimaré per sempre, va dir-me mentre em mirava als ulls i em traspassava el cervell arribant a l’ànima. I al segon t’estimaré per sempre va arribar la cambrera de l’escot generós, els ulls blaus i els llavis en forma de o. Mai havia pensat que aquell “sempre”  podia ser tant breu.

Neu

Va maleir el moment en què va arribar a aquell poble, la seva sort, i la situació que l’havia portat a l’estat de congelació en què es trobava.
Els ulls només arribaven a veure les enormes dimensions de neu que l’envoltava impedint-li trobar el final. Era com estar en mig de l’oceà.
Havia començat per no sentir-se les cames, després, aquella situació s’havia apropiat de totes les extremitats. Va sentir fred, un fred intens que s’havia infiltrat en la roba penetrant la pell i instal•lant-se definitivament dins els seus ossos. Més tard, el fred va semblar desaparèixer de les zones que tocaven la neu, convertint-se en una mena de cremor contínua. Finalment va perdre tota sensació. El seu cos semblava mort, i el fet, en comptes d’espantar-lo, el va reconfortà, si no el sentia no li podia fer mal. Aleshores va tancar els ulls, va recolzar l’esquena  a l’arbre i es va relaxar.

Imatge cedida per David Puig

La profecia

Aquest noi et farà mal, va dir-me la mare mentre em mirava amb aquella cara de ho se tot i tu no saps res, petita nena que tot just acabes de sortir al mon i ja et penses que estàs de volta de tot. I jo vaig deixar-me fer, el bé i el mal, i no vaig aturar-lo quan em va aixecar la mà per colpejar la meva inocència.

No m’agradava portar-li la contrària a la mare.

Forastera

Els dies passen sense aportar-li res de nou, la quietud la envaeix, la rutina l’adorm, la Marta no pot més. Li pesen els ulls, cada dia li costa una mica més mantenir-los oberts, mantenir l’esquena dreta, caminar.
Necessita quelcom que li faci sentir altre cop que la seva pell, es seva. Necessita sentir-se maca, estimada, necessita sentir-se desitjada.

Imatge cedida per Nit Victorio Segura