h1

Forastera

Març 8, 2012

Els dies passen sense aportar-li res de nou, la quietud la envaeix, la rutina l’adorm, la Marta no pot més. Li pesen els ulls, cada dia li costa una mica més mantenir-los oberts, mantenir l’esquena dreta, caminar.
Necessita quelcom que li faci sentir altre cop que la seva pell, es seva. Necessita sentir-se maca, estimada, necessita sentir-se desitjada.

Imatge cedida per Nit Victorio Segura

Imatge cedida per Nit Victorio Segura

Una mica de musica

Si et fa mandra llegir, pots escoltar

Passeja. I mentre ho fa, una idea comença a ballar-li pel cap. Una faldilla curta i unes botes de taló l’enlluernen des d’un aparador. Ja no recorda l’ultima vegada que va comprar una peça de roba per ella.
Les botes, la faldilla i una brusa toquen ara la seva pell. Gairebé sembla una altre. Guarda la roba vella i surt de la botiga vestida d’una altre persona. Ara es sent millor. Un parell de senyors li han regalat una mirada, i la corba de la seva esquena, aquell pes que li feia tirar les espatlles endavant, ha marxat.
El sol li toca la pell, li escalfa els ànims. L’estiu marxa, però aquell sol no es rendeix i l’acaricia com en un comiat. Quin plaer notar el calor minvant damunt del cos. Para i tanca els ulls. S’ha agafat a un arbre i s’hi està en aquella posició uns segons que li fan recuperar l’energia. Guapa! Li diu un noi que passa amb un cotxe, i la desperta.
Una perruqueria la mira incitant des de l’altra banda del carrer. I perquè no? Pensa. I quan vol adonar-se ja és a dintre. Un canvi d’imatge, demana.
Es deixa anar, tanca els ulls i sent com aquelles mans que no coneixen el seu cap l’acaricien com si el reconeguessin. Feia tant de temps que ningú no la tocava, que ja no recordava com era de plaent sentir unes mans recorrent la pell. S’eriça. I de sobte sent la necessitat de ser acariciada tota ella. Mentre els seus ulls dormen, la resta del cos es desperta com si acabés de nàixer al contacte.
Has descansat? Li pregunta la perruquera. I ella es torna vermella quan sent la veu de la noia a la seva orella. Per un moment creu que l’altre ha notat com el cos se li anava despertant amb les seves carícies. S’emmiralla, està fantàstica de morena. Ara és una morena de cabell curt, amb una petita faldilla i unes botes de taló.
Una veïna envejosa li pega una repassada amb una cara de fàstic que li arriba al cor, unes ulleres de sol la faran més irreconeixible. Un cop comprades decideix no saludar a absolutament ningú perquè avui ella no és ella, perquè te ganes de ser una altre, algú desconegut, una forastera.
Passeja hores i hores, camina pel gust de caminar, mira pel gust de mirar, i es deixa acaronar pels ulls dels qui li passen a la vora.
Són les set de la tarda i comencen a fer-li mal les botes. Allà a prop hi ha un bar amb terrassa. El coneix, hi ha anat més d’un cop, i decideix seure allà a l’única taula on encara toca el sol. La taula està ocupada per un senyor. Ella reconeix aquella cara. Li importa que m’assenti? Li pregunta mentre intenta ser aquella altre que avui s’ha apoderat d’ella. Ell la mira amb desconcert, segurament és la primera vegada que una dona com aquella se li assenta al costat. Deuen tenir aproximadament la mateixa edat però ell sembla més jove, com si els anys no li haguessin volgut festejar. L’home la mira i primer no, però passat uns instants, quan aquella dona es presenta, reconeix la seva cara. No és la primera vegada que la veu, però avui està especialment maca, especialment atractiva i li venen ganes de tocar-la.
Em dic Alba, menteix la Marta, i mentre diu això agafa una cigarreta del paquet del senyor que li contesta que ell és diu Roc.
Parlen. Cap dels dos no explica res de la seva vida.
Són les deu de la nit, i el Roc convida a l’Alba a sopar a un bar que hi ha tres carrers més amunt, és a prop de casa, diu. I la Marta es deixa convidar.
Entren al restaurant. Els donen una de les finestres que mira al mar. La Marta pensa que és un restaurant molt car, però l’Alba, li fa oblidar.
Ja han demanat els plats, el Roc sap que en aquella mena de restaurants triguen a servir així que li diu a l’Alba que esperi una mica, ha d’anar a fer una trucada.
El Roc corre cap a casa seva, té poc temps no vol que aquella cita es refredi. Entra al pis i amaga totes les fotos en les que surt acompanyat, es fa una dutxa de tres minuts, un afaitat veloç, una mica de colònia, i es posa aquella jaqueta que li va regalar la dona pel seu aniversari. Ara ja sembla una altre cosa, però si encara m’aguanto!, es diu mentre li somriu a la imatge que d’ell retorna el mirall.
Baixa corrents les escales, i ja és a davant d’aquella dona preciosa que l’acompanya. Es somriuen quan arriba el primer plat, i ella li diu, aquesta jaqueta et queda molt bé.
Fan un brindis i sense voler els seus dits es toquen. A la mateixa vegada les cames d’ella fan un apropament a les d’ell i es queden allà descansant en aquell frec sensual.
A ella li ha caigut el tovalló a terra. El Roc baixa el cap per agafar-lo i es troba amb unes cames precioses que l’obliguen a apropar els seus dits. Aquelles cames que l’inciten a resseguir l’espai lliure entre la bota i la falda. El Roc li fa una mitja carícia i ella, sent una escalfor que li puja per la cara i per les cames. La Marta de cop es troba pregant-li mentalment que la toqui una mica més. Però ell ja és a dalt, i el segon plat, arriba a taula.
L’Alba recorda que porta la roba interior de la Marta. Unes calces grans poc sensuals, i uns sostens grocs de tant rentar-se. S’imagina la cara d’ell i la baixada de la seva excitació al trobar-se amb aquella roba interior. Es disculpa i se’n va al lavabo. Sense calces millor, ella no ho ha fet mai però ha sentit a dir que hi ha dones que no en porten. I sense sostens. Se’ls treu i mira l’efecte, sembla que avui els seus pits estiguin més drets. Descorda un botó de la camisa. Així millor.
Només seure s’adona que el frec de la brusa sobre els seus mugrons els ha fet aixecar-se i la roba dibuixa el seu cos de manera gairebé transparent. La Marta es posa vermella, però de seguida l’Alba surt a rescatar-la i la fa assentar-se ben dreta a la taula. Ajunta els braços als pits fent que aquests queden més a prop i així aconsegueix un bon escot.
Han fet postres, han acabat el vi, i després una copa. El Roc la convida a casa. La Marta te fred i encongeix les espatlles en el moment en que trepitgen el carrer. Ell li posa la seva jaqueta per damunt, i mentre ho fa, llisca breument com en un gest perdut, la mà, una mà que frega gairebé sense intenció molt lleument la part més freda dels pits de l’Alba. Ella gemega per dintre i sent una mica d’humitat creixent. De cop s’adona quin és el camí que agafen les seves passes, i hi ha una breu lluita amb la Marta que l’Alba acaba guanyat.
Ja són a casa. Ella no perd detall, gairebé no hi ha cap foto a l’apartament. Una copa? li diu el Roc, i ella respon que sí mentre es treu la jaqueta i la penja amb molta cura a la cadira. Ell està d’esquenes preparant la beguda i ella aprofita el moment per arreglar-se una mica l’escot, i posar la faldilla a lloc. Les cames creuades. De cop recorda una imatge, l’actriu sense roba interior descreua i torna a creuar les cames ensenyant aquella part amagada del cos, pensa en fer el mateix, però s’imagina com una imitació borda, i prefereix ser ella mateixa. O millor, prefereix ser l’altre, l’Alba. El Roc se li ha atansat, s’ha assegut al costat i ara la mira molt a prop. Tens uns ulls molt bonics, li diu, i ella es torna a posar vermella.
La Marta tanca els ulls uns instants i sent una lleu carícia en una de les cames, una mà les aixeca per deixar-les estirades a damunt del sofà, just sobre del Roc. Ara ell ha començat a fer-li un massatge molt suau. Primer el turmell, el rodeja, puja al bessó, l’acaricia prement i deixant la pressió, i passeja els dits pel genoll. Una cama i després l’altre. Torna a començar, turmell, bessó, genolls, però aquesta vegada puja una miqueta més, només uns centímetres, el suficient per que la Marta comenci a sentir el desig créixer, el suficient per que la Marta noti la necessitat d’aquelles mans més amunt. I el Roc com si sentís els seus pensaments torna a fer el mateix recorregut, una mica més amunt. Ara les seves mans van per sota de la falda, fan una petita incursió i tornen a baixar com si estiguessin espantades. Pugen i baixen guanyant a cada recorregut uns mil·límetres més de terreny. Encara les seves mans no han arribat a dalt, però ell nota la humitat d’ella que s’escapa de l’entrecuix, i aleshores ja no pot esperar més, avança amb els dits, i quan espera trobar-se l’impediment de la roba, quan està disposat a lluitar amb aquell últim entrebanc troba el sexe moll i nu de la Marta. Els seus dits no son massa hàbils sempre ha fet servir el membre per donar i donar-se plaer, però avui li ve de gust mirar-la, acariciar-la fins que ella no pugui més, avui vol esperar, i espera. Es deixa portar amb les mans d’ella mentre li fan una carícia conjunta. Pocs segons i el ritme de la Marta s’ha adherit a les seves mans, comença a tocar-la amb habilitat com si d’un instrument és tractés. La Marta li canvia la posició de la mà, i ell torna a agafar el ritme. Ella li diu que no pari i mentre es sent tocada, busca el cos del Roc, li descorda els pantalons i li acaricia el membre que ara està excitat i moll. Aquella situació dura pocs instants. El tacte d’ell a les mans de la Marta li fa venir l’últim gemec, i amb les forces restants i l’ajuda del Roc en instants qui gemega és ell.
Es despullen de la resta de roba que els cobria encara el cos i caminen cap a l’habitació. Feia gairebé tres anys que la Marta no sentia aquell plaer, gairebé tres anys amb el cos adormit, i ara se li adorm la ment. Dormen abraçats.
Al matí següent el Roc es desperta, l’Alba encara és al seu costat, el llençol li cobreix mínimament els pits, i ell encara desitja tocar-la. De cop el Roc recorda que ha d’anar a buscar al seu fill a casa dels sogres. Marta, li diu a aquella dona excitant que resta al seu llit, hem d’anar a buscar al nen a casa dels teus pares. Ella obre els ulls, li agafa la mà posant-li als seus pits, i li diu, si vols puc tornar a ser l’Alba.

Anuncis

One comment

  1. Magnífic canvi d’identitat… per tornar a sentir i gaudir…
    Aquesta “infidelitat” és encisadora!!
    M’ha agradat molt!!!



Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: