Archive for Abril de 2012

h1

Especial Sant Jordi

Abril 23, 2012

Especial Sant Jordi

_Tinc un regal especial per tu_. Va dir-li mentre intentava veure-li el cor entre mig de l’escot. _Especial?_ va respondre ella i mentre ho deia, gairebé li brillaven els ulls per la paraula regal. _Està aquí_ i va assenyalar just al lloc on s’ajunten les cames, allà al mig, al ben mig de l’espai on es corden els pantalons, no podia ser, no el que ella intuïa, una altre vegada no. I quan la seva cara va començar a modificar el color de rosat a vermell ell va treure de sota la gavardina un paquet embolicat. Pel pes, la mida i la forma havia de ser un llibre. _Sant Jordi_ va dir-li intentant posar una veu dolça i intentant també que no li baixés aquella aigua estúpida que se li havia començat a formar dins la boca al mirar l’escot _Sant Jordi!_ va sospirar ella. Havia posposat el moment, el moment de la intimitat, i ara, s’ho havia guanyat. Van fer l’amor. Bé, l’amor el va fer ella, ell va intentar alguna cosa estranya que havia vist en la pàgina 69 d’aquell llibre ple de fotos que ella, encara no havia obert.

Anuncis
h1

Els ulls (1era part i 2ona part)

Abril 11, 2012

1era part

Tanca els ulls intentant dormir-se, i torna a veure aquella imatge, la boca d’una pistola apuntant als seus llavis, és una Glock, les coneix perfectament, ell n’havia fabricat. Manté la boca tancada com si d’aquesta manera pogués evitar que la bala traspassi l’orifici, com si pogués evitar que la bala crei un camí nou. Morir amb un tret a la boca és la típica manera en que ho fan els suïcides, i ell no vol que la resta pensi que s’ha suïcidat, i no ha estat per manca de ganes sinó per oportunitat. Aquella dement s’ha avançat als seus desitjos.
Disparam li va dir, abans que ella fes el gest d’agafar aquella eina amb les dues mans i apuntés al centre dels llavis intentant que fos el centre de la gola.

2ona part

Disparam, l’increpa, i mentre li diu s’amenacen, ell amb les seves paraules, ella amb l’instrument mortal. Fa temps que ets mort, li diu la dona mentre no para de mirar-li als ulls, mentre l’interroga amb el seu iris damunt de l’altre. Fa tant de temps que ets mort que no notaràs la diferència, li torna a dir, i creu que ell la està escoltant. Potser així et faré un favor, potser així podré viure ja tranquil•la sense tu, quan t’hagis mort de veritat, ploraré i després ho superaré, quan t’hagis mort, et sustituiré, i quan diu aquesta última paraula prem amb més força la Glock en els llavis de l’altre, vol que obri la boca, que tasti el sabor metàl•lic de l’arma. L’home li demana perdó amb els ulls, i ella comença a plorar.

h1

De trossos

Abril 4, 2012

Mai ningú havia vist res igual i ningú més ho veuria. En l’instant en que va afegir l’ultima part a aquell cos inert, els ulls verds que tant li havien costat arrencar sense fer malbé, i desprès de dir una a una les paraules màgiques sense resultat, va ruixar, amb alcohol, el cos inert del frankenstein i l’únic manual de com crear l’home perfecte.
Mentre encenia el llumí ho va entendre, ni amb els millors pedaços podia crear una cosa impossible.