h1

La banyera

Mai 8, 2012

Blava. Blava i plena fins a dalt.

Li agradaven els diumenges, li agradava trobar-se amb l’escalfor de l’aigua que la venia a reconfortar diumenge rere diumenge. Aquell era el seu moment de relax. L’esperava amb impaciència tota la setmana i quan començava a sentir la pluja calenta de la mànega s’iniciava al seu plaer.

Es mirava en el mirall que hi havia just a sobre d’ella i li plaïa descobrir-se plena d’aigua calenta que l’anava envaint. T’afavoreix l’aigua, el transparent t’escau d’allò més, li deia el mirall mentre li retornava la seva imatge de nuesa remullada. I aleshores ella es moria de vergonya durant uns instants, el temps just en que el sabó saltava de l’ampolla i li feia, amb molta cura, un vestit blanc de núvia.

A les 12 en punt les espelmes que ella lluïa amb orgull a cada cantonada s’encenien fent-li venir els colors a les galtes i cada diumenge li ho deien, estàs preciosa vestida de blanc.

Trenta minuts exactes de plaer, trenta minuts de deliciosa escalfor que s’anava perdent de mica en mica, que s’anava refredant fins arribar al seu punt àlgid, quan s’escorria tota gemegant, pel forat de l’al·lumini.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: