h1

Així son les coses

Mai 22, 2012

Dissabte 1:00 de la matinada
Demà moriré, i avui últim dia del meu descans a la terra no puc conciliar la son. Demà moriré, ho he descobert avui. No sé com, ni en quin moment del dia, ni on, però sé que serà demà. Començaré el meu viatge cap a l’altre mon sense haver aconseguit en aquest, res d’allò que pretenia.

Aquesta vegada tens una versió en video del conte, per si et fa mandra llegir

Es pensa, quina incultura! Que a cadascú li arriba el moment de morir depenent de diverses coses, per exemple: un fumador o bevedor moriran abans que un que no ho sigui, un conductor violent i arriscat segurament trobarà el seu final abans que un de prudent; i així amb tot. Aquesta creència és errònia. Els explicaré les raons perquè els científics puguin fer un estudi i així preveure quin dia morirà cada persona. Podrien fer un bon negoci, 50.000 pts. o potser més (no sé quin preu pot tenir descobrir el dia de la teva mort) per saber què et queda de vida. O fins i tot al carnet d’identitat podria posar:
Data en que va néixer…………………………….Data en què morirà…………………………..
Bé suposo que ja sortiran ingeniosos que trobin la funcionalitat al meu experiment.
Tot va començar un matí mentre esmorzava. Estava fullejant el diari quan vaig veure una notícia que em va impactar. La noia del súper que hi ha a cinc carrers del meu, havia mort. La notícia estava a la pàgina 15:
“A.P.J. va morir arrossegada per un autobús, aquest va perdre estabilitat en agafar la corba i va caure al damunt de la noia…”
Una foto del terrible accident, i una altra retrospectiva, de la cara d’Alba. Aquella nit va ser la primera que no vaig dormir bé, donant tombs al llit com si quelcom em preocupés.
Al matí següent, vaig tornar a llegir el diari. Al arribar a la pàgina 15 el cor em va fer un gir, Beatriu, una companya d’escola, havia mort a ganivetades pel seu home. Érem veïns vivia quatre carrers després del meu. Segona nit sense dormir. Tancava els ulls i m’imaginava la cara de pànic de Bea mentre el seu home li clavava una i altre vegada el ganivet al pit.
El despertador va sonar i em vaig aixecar una mica desconcertat, com si no sabés on em trobava. Mecànicament vaig tornar a fer el de cada dia, i al fullejar el diari per la pàgina quinze vaig descobrir que un escriptor veí meu havia mort. Estranya mort, deia el titular de la notícia. Carles Fuentes, l’autor de “Fertilitat” havia estat trobat sense vida, amb el pit enganxat al teclat de  l’ordinador, encara encès. Carles vivia a tres carrers del meu i sovint ens trobàvem en un bar a fer petites xerrades literàries.
Un altre dia, un altre diari, i a la pàgina quinze una altre desgràcia: Diego el nou home de la meva “ex” havia mort ridículament al caure-li una planta del seu balcó al cap. Haig de confessar que aquesta notícia em va donar una alegria morbosa, viuen a dos carrers de casa i tenia que suportar trobar-me’ls tot sovint agafadets de la mà i passejant cap a qualsevol lloc.
Això va passar ahir. Aquest matí al despertar-me he estat pensant i he arribat a la conclusió que la mort s’està apropant al meu carrer, he corregut al quiosc, he buscat a la pàgina quinze i al contrari d’allò que suposava no hi havia res, ningú conegut. En un principi m’he alegrat. Les meves sospites no tenien raó de ser. Pura casualitat. Però al baixar al carrer que està després del meu, ha succeït quelcom. M’he trobat amb una companya de treball que viu allà, es diu Elisabet. Quan estàvem creuant l’Avinguda Barcelona, ella s’ha agafat del meu braç com si hagués de caure, la cara se li ha quedat pàl•lida, i ha acabat desmaiant-se a meitat del carrer. Aquesta tarda a mort. Un  atac al cor. Jo mateix l’he portada a l’hospital i mentre esperava a que m’ho diguessin he fet una llista de morts recents:
Dilluns……………….5 carrers……………Alba
Dimarts………………4 carrers…………….Beatriu
Dimecres……………3 carrers……………..Carles
Dijous………………..2 carrers………………Diego
Divendres……………1 carrer……………….Elisabet
El meu nom és Ferran. Com veuen és evident que demà, és a dir avui, haig de morir. Soc víctima del sistema de mort alfabètic.

Dissabte 5:00 de la matinada
Això era en un principi una carta d’alarma o avís, però ara s’ha convertit en la carta d’un suïcidi. L’incertesa sobre l’hora i el lloc de la meva mort em tenen tan neguitós que he decidit posar fi a la meva vida. Em prendre tots els somnífers que em queden, és una mort tranquil•la, així no m’arrisco a que em matin a la sortida del metro, m’atropellin, o qualsevol altre fet dolorós. En aquests moments dono fi a la meva vida.

Diumenge, 14 de setembre.
La Vanguardia
Dues morts desolen el barri d’Horta
Ferran M.R. va ser trobat mort la matinada del dissabte al seu apartament. La causa de la mort va ser la ingestió voluntària de somnífers. Felip S.P. també va ser trobat mort amb el cos ple de ganivetades, aquesta matinada, a la porta del bar d’alterne que hi ha en el mateix edifici….

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: