h1

L’ombra (conte complert)

Juny 12, 2012

L’he vista. Fa un moment estava a la porta, allà, a la polleguera, sense entrar però mirant-nos. He vist la seva ombra al terra, i aleshores, he intuït el que passaria. Fa una setmana que ve cada nit i ens observa, de moment he aconseguit que no entri, però quan de temps durarà aquesta treva? Quin marge ens donarà? Segur que en algun moment m’agafa despistada i aconsegueix passar la ratlla i seure al sofà, i en l’instant que això passi en aquell precís instant tot, absolutament tot, s’haurà acabat. Se m’esgoten els recursos, se m’esgoten les forces, un sopar amb espelmes perque el foc l’allunyi, un bany conjunt, perque sé que l’aigua li fa por, però realment qui té por ara, soc jo.

Ell m’ho va dir: vindrà. Ell sap més que jo, té quinze anys més de coneixements, quinze més de saviesa, de vida. Massa diferència, deien alguns, però aquests quatre anys, han estat genials, i ara… ella ha hagut de venir.
Tot o res li vaig dir.
Ara ho sé, ara ho tinc clar, ell m’estimava, m’ha estimat com a ningú, perque tot i saber que després del “tot” vindria el “res” va accedir a la meva demanda. Ell em deia que estàvem bé així, sense lligams sense obligacions, amb un tot que ens permetés gaudir sense quedar-se tip. Que anar a viure junts no era bona idea, que ella acabaria venint, i jo, il·lusa de mi, li vaig dir, o tot o res. I ell va dir, prefereixo tenir-te i després perdre’t que no haver-te tingut.

I ara ho entenc tot, entenc aquella ombra que està punt de travessar la porta, entenc que ara arriba el “res” després del “tot”. Entenc que els amants ho tenen millor, i que conserven la passió, aquella que no és perd amb la convivència, perque si el teu amant et fa el sopar és un detall un símbol d’amor, però si la teva parella, es descuida un dia de fer-te’l, és que ja no t’estima és que t’ha oblidat. Si convertim els plaers en obligacions els matem, si lliguem els desitjos amb anells de ferro, es desfan, si no mantenim les distàncies, si no enyorem, acabem avorrint, per això, per tot això ella, la rutina, està a punt d’entrar per la porta i seure al sofà, es posarà entre nosaltres dos, i ens anirà empenyent a les bandes oposades del seient, fins que ja no ens toquem fins que ens estimem sense passió, ella, la rutina, està a punt d’entrar per la porta i destroçar-nos la vida.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: