h1

La vieja sirena

Juny 18, 2012

Avui inicio una nova secció a sondelletres, “Del cor al prestatge” amb la intenció de apropar-vos a aquells llibres que es van quedar dins el meu cor, i que guardo com tresors, ben subratllats al meu prestatge.
A això més que crítica a uns llibres, jo li diria elogi.

Jose Luis Sampedro: La vieja sirena
“…Krito siente palpitar su corazón como en los mejores días. Además de lo dicho le seduce la inteligencia de esa mujer; hay mucho sexo en el cerebro…”
“…le amo como no te amaré a ti nunca, igual que te amo a ti como no podré amarle a él…”
La vieja sirena és un poema d’amor narrat en prosa.
L’amor gairebé diví entre Glauka, una preciosa, sensual, i misteriosa dona, i Ashram un poderós navegant Alexandrí, son el fil conductor d’una història no exempta d’intrigues, de poder i de sexe, un sexe natural, viscut i gaudit com només es va poder fer en una època antiga. Però el personatge que m’atrapa des de la seva aparició és Krito, un filosof androgin a mig camí entre l’amor per Ashram i el desig per Glauka, Krito té el do de la paraula i la racionalitat. Sens dubte un dels llibres que més m’ha fet pensar. Us deixo per acabar una frase per a mi genial:
“… el verdadero amor nunca es culpable, el mundo le obedece, duele, retuerce, destroza quizás, pero no ofende, el Amor siempre es verdad, y si no no es amor…”

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: