h1

L’útilma trobada

Juliol 31, 2012

Sandor Marai: L’ultima trobada

“…Hem d’acceptar que els vostres sentiments no siguin correspostos, que les persones que estimem no responguin al nostre amor, o que no ho facin de la manera què voldriem…”
L’ultima trobada és una reflexió sobre l’amistat, l’amor i la fidelitat. Un llibre que deixa emprempta i que convida a pensar.
L’amistat entre dos homes, l’amor per una mateixa dona, i un secret en forma de pregunta composen aquesta oda a les relacions. La lectura ens permet entrar dintre de l’ànima del coronel, el traït, i alhora el traïdor, en la seva desidia amb Krisztina, permet escoltar amb el cor del Konrad, l’amic fugit, el llarg discurs de l’altre, i en els seus silencis, i en les seves respostes, entendre la veritat d’una història intimista que fa sentir el dolor dels tres personatges. La infelicitat per no tenir cap d’ells, allò que hauria volgut, per no haver agafat, per no haver robat la felicitat a l’altre.
I per acabar una frase de les que més m’hi han fet pensar:
“…La fidelitat ¿no és una mena de vanitat i d’egoisme terrible, com la major part de les exigències humanes? I si aquella persona no arriba a ser feliç en l’esclavitud de la fidelitat, però nosaltres no la deixem anar, ¿podem dir que l’estimem?…”

Anuncis

One comment

  1. L’Amor és lliure sempre per tant la fidelitat sí és una vanitat, una irréalidat, una possessió i una no acceptació de la vida.



Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: