Les tisores

La noia morena va agafar amb fúria unes tisores i amb un cop a la taula les va deixar, fent gairebé un forat en aquesta.
Talla, va dir-li, i gairebé tallava ella l’aire, amb aquella paraula.
Talla! Va cridar-li la següent vegada.
La del cabell canós, va mirar-se les tisores sense entendre de què anava aquella història.
Talla…, i aquesta vegada va suplicar-li.
Si us plau, no vull més trucades, no vull més preguntes, ja soc gran, mare, si us plau, talla aquest cony de cordó umbilical imaginari que et té enganxada a mi.

Els amants

Gairebé a la mateixa vegada ell va enviudar i ella, va ser deixada. Després dels mesos necessaris per superar el dol i l’abandó, es van retrobar, per primera vegada, sols. Per primera vegada després de deu anys no es van haver d’amagar per besar-se i per primera vegada després de deu anys de ser amants, els amants més fidels del mon, van fer l’amor. Ella va agafar un raspall de dents, i com a les pel·lícules, s’hi va quedar a dormir, a fer l’amor i a menjar i veure vi.
Va succeir que, passades quaranta vuit hores, ell li va sentir un gest diferent però a l’hora massa conegut, i ella li va observar una mirada distinta que s’assemblava a una mirada perduda massa vista. Va ser en aquell instant, que ella va agafar el raspall, i li va fer un petó apassionat. Vaig a buscar-me un marit, li va dir, quan el trobi et vindré a cercar perquè continuïs sent el meu amant.
I amb un cop de porta molt lleu, va marxar.

El somni

Havia somiat tantes vegades aquell instant, què diria, com, quina cara seria la més adequada, la roba, qui podria seure al seu costat, com faria arribar l’event… Fins i tot havia assajat un discurs que començava amb aquesta frase, “potser després del naixement dels meus fills, aquest és el dia més important de la meva vida… ” Però va dubtar, arribat el moment, va dubtar, sobre quines serien les paraules adequades, si hi aniria gent, si la roba escollida seria la correcta…, va dubtar tant que un cop davant el mirall i amb l’exemplar del seu primer llibre a la mà, va decidir trucar a l’editor per cancel·lar la presentació del llibre, una idea brillant li va passar pel cap, suïcidar-se aquell mateix dia si que la trauria de l’anonimat.