L’illa serà el seu punt d’arribada, i a l’hora el punt de sortida, l’illa li permetrà crear una nova jo. Un lloc petit on ningú la conegui, on pugui deixar de ser la Carme, la solterona, la filla del fuster, i en quatre dies pugui ser la estrangera, potser la Vilanovina, o en tot cas la Barcelonina, filla d’algun pare llunyà, i més que solterona potser, moderna.
Imatge cedida per David Puig
T’estimo, li va dir ella mentre el mirava de reüll, t’estimo li va respondre ell solament amb la mirada, la boca havia quedat adormida després de besar-la per primera vegada.
La mira amb intensitat. Mai una dona l’havia mirada així. Deu tenir uns vint anys, porta un piercing al llavi que surt de la part central i s’aixeca en un aro abraçant la carn molsuda de la seva boca. L’Alba es ruboritza, primer pensa que potser es coneixen, alguna amiga de la seva filla, però després de repassar mentalment la imatge d’aquella noia està segura que és la primera vegada que la veu. La recordaria, el forat al llavi, el tatuatge que puja pel seu coll amagant-se darrera l’orella . Mai. L’Alba no havia vist mai abans, aquella noia. Potser és ella qui es confon, fet i fet les dones de quaranta anys deuen semblar totes iguals per a les criatures de vint.
sondelletres 