h1

Maridos

Octubre 2, 2012

Angeles Mastretta: Maridos

“Mil años de vida juntos conducen a una comprensión del otro que a veces parece idiotez, pero que muchas otras es entendimiento de que la vida dura demasiado como para resistirse a sazonar la mejor de las comidas trayendo a casa un poco de la sal que tiene lo prohibido. Ella sabia perfectamente el sabor de esa sal y a veces lo echaba tanto de menos que le gustaba llorar para comerse las lágrimas, que algo de salado tienen”

No m’agraden els llibres de contes, o més aviat, no llegeixo llibres d’històries curtes, tinc més afició per perdre’m entre les lletres de les novel·les, però Maridos està fet de poemes, d’històries on tot i que el fet explicat sigui el centre, la col·locació de les paraules, és sens dubte el més important. Històries de dones, però principalment les històries dels homes que acompanyen a aquestes dones, l’amor, la infidelitat, el costum, la vida en parella, la mort de l’amor, el renaixement, parelles consolidades, parelles tot just iniciades es troben lluitant en un discurs de comparacions excel·lents, de metàfores ingenioses. Un llibre que et fa adorar les paraules un llibre en clau d’humor.

 

“Soñó que se encontraba con la novia de su marido y no la mataba”

 

“Alguna vez despertar y levantarse fueron dos verbos en uno”

 

“…murió al amanecer de un dia sin memoria”

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: