Paraules
Paraules de vent, de mirades
Paraules de poemes que no paren de sonar
els poemes parlen d’amor?
Sempre
a vegades son ironia, humor, despit
Els poemes parlen d’amor
De l’amor a les paraules
Paraules
Paraules de vent, de mirades
Paraules de poemes que no paren de sonar
els poemes parlen d’amor?
Sempre
a vegades son ironia, humor, despit
Els poemes parlen d’amor
De l’amor a les paraules
Teresa fa temps que no és feliç, fa tant de temps, que ja gairebé no recorda què vol dir la felicitat.
Viu a Arcavell, un petit poble de cases de pedra, a la muntanya, a mig camí entre Andorra i Catalunya.
Teresa va nàixer allà i es podria comptar amb els dits d’una mà les vegades que ha deixat el poble per anar a la ciutat. Recorda un viatge a la Seu d’Urgell, la possibilitat d’estudiar, de relacionar-se, i recorda també la frustració, quan el seu pare va sentenciar que a ella no li calia estudiar, només era una dona i l’únic que li calia era trobar un bon home que en tingués cura.
L’havien trobada quieta i sense moure’s, estirada, a l’ascensor del seu edifici. Algú s’havia preocupat de trucar als serveis d’urgències, i al cap d’unes hores havien arribat. Se la van emportar a l’hospital, i tot i que altres pacients van passar per davant d’ella en algun moment de la tarde una metgessa l’havia auscultat. No va trobar res. A les 12 de la nit, es va aixecar i va marxar cap a casa, només estava fent vaga.