La mà suïcida

Foto: I. Gràcia

El el moment en què l’anestèsia li va fer efecte, en el moment que va deixar de sentir el dolor horrible de la manca de mà, va adonar-se’n que s’havia equivocat.
Primer ho va veure clar, si eliminava aquella part del cos que li provocava, si es tallava la mà, faria desaparèixer les lletres que sense demanar-li aquella inútil deixava marcades al paper, un monyó no li permetria escriure, un monyó evitaria l’angoixa de ser rebutjat una i altre vegada per les editorials. Sense mà s’havia acabat l’escriptor.
Va agafar la destral, i amb un estrany i maldestre moviment del braç esquerra la va eliminar.
En el moment en què l’anestèsia li va fer efecte es va adonar que havia matat la part equivocada, per que el seu cap, el seu cervell sense mà seguia dictant-li històries per que ell pogués crear.
Potser hauria d’estar mort per deixar d’inventar.