Archive for gener de 2013

h1

M’ignores

gener 29, 2013

Foto: I.Gracia (assessorament Nit Victorio)

Foto: I.Gracia (assessorament Nit Victorio)

He desaparegut, m’he anat desfent a la teva vista fins a fer-me invisible, i no em veus.
Què ha passat?
M’ignores. M’ignores quan et poso el plat a taula, quan intento acaronar la teva mà al llit, quan sense èxit et faig l’amor. Fins i tot aleshores m’ignores.
Crec que vas començar a ignorar-me un segon després de mirar-me per primera vegada. I després d’això ens varem casar, vam tenir tres fills, i cada dia, cada mes, cada any, m’has ignorat una mica més, fins a fer-me desaparèixer..
Si tu no em veus, qui soc jo?
Per això, tot i el mal, tot i la ràbia, quan em pegues, soc, si més no, una mica més jo, em faig present, el dolor em fa adonar-me que estic viva, perque quan em pegues em mires als ulls, perque quan em pegues, quan em colpeges amb la teva mà, em veus.

Pega’m, perque quan em pegues sé que existeixo

Anuncis
h1

Marilyn Monroe

gener 22, 2013

Foto: I. Gràcia

Foto: I. Gràcia

Són les 10 de la nit i algú truca al numero 12305 de Fifth Helena Drive a Los Àngeles, Norma* veu una dona que se li assembla, se li assembla tant que no pot evitar la curiositat de fer-la passar dins l’habitació. La dona es mou com ella, es vesteix igual, i llueix un ros de cabell i un vermell de llavis que li recorden la seva cara mirada al mirall. L’altra, la que no és Marilyn, li demana una beguda, necessita veure una mica abans de poder parlar-li. Norma, du un parell de gots amb alguna beguda alcohòlica que els permeti relaxar-se davant de l’altra, marxa un moment de l’habitació i quan torna, té un pressentiment estrany, i en un descuit de l’altre, la falsa, canvia els gots.
Norma veu un llarg glop gairebé sense respirar que la deixa per uns segons sense alè, l’altre la mira, i quan s’assegura que ha begut tot el contingut fa el mateix.
He vingut a substituir-te, diu l’altre que ara s’ha convertit en Marilyn, en pocs minuts cauràs adormida i ja no despertaràs, jo faré de tu. Ho faré millor.
I aleshores Norma veu la llum, Marilyn morirà en pocs minuts, però no serà ella sinó aquella substituta enviada pels Kennedy, Frank Sinatra, Frederick Vanderbilt Field o qualsevol dels seus amants, intentant fer-la desaparèixer, i amb ella tot el que sap. Norma veu com Marilyn es desfà i disfressada de dona qualsevol surt al carrer i camina, camina sense descans, fins arribar a un paradís on, avui amb més de 80 anys descansa a la llum del sol.

*Norma Jeane, nom de bateix de Marilyn Monroe

Tengo una lágrima colgando
Sobre mi cerveza
Que no acaba de caer (Marilyn Monroe)

h1

Per una copa de cava

gener 15, 2013

Foto: I. Gràcia

Foto: I. Gracia


L’ultima copa i a sobre està mig buida, pensa un home de negre que intenta agafar-la
Sort, encara en queda una, i gairebé plena, es diu la dona de blanc.
Xoc de mans en intentar agafar l’ultima copa de cava de la safata.
Xoc de mirades.
_Perdona_ li diu ella, i aparta immediatament la mà de la mà de l’altra
_Disculpa_ li diu ell a la mateixa vegada.

Curiós, primer s’han tocat i després han parlat.
Ell l’acompanya amb la copa a la mà que ella insistentment li ha dit que es quedés, fins al retrat que presideix la sala. Espectacular, diu la noia de blanc. Té molta llum. Terrible, diu l’home de negre, no has vist la desproporció de la mà?
És cert la mà està desproporcionada, ella ni tant sols s’havia adonat, la noia és una mica blanca, una mica tova, una mica, potser, fleuma, però una bona persona.
És cert té molta llum, és difícil fer un quadre fosc amb tanta llum, ell ni tant sols ho havia vist, el noi és una mica negre, crític, una mica, potser, rabiüt, però una bona persona.
Un per un van mirant els quadres de l’exposició de l’amiga comuna, ella no troba els defectes, ell no veu les virtuts.
Es cauen bé, i al acabar decideixen, perque no? Anar a sopar junts.
Ella té fred, i ell li cedeix la jaqueta negra deixant pas a una camisa blanca que havia quedat amagada.
Semblen una fitxa de domino bicolor.
De tornada, passejant per la rambla, ella s’atura davant d’un cartell, t’has adonat? hi ha una falta d’ortografia! I ell li contesta, no et sembla preciosa la posta de sol?

I al final després de tot:
Ella una mica més negra
Ell una mica més blanc

h1

L’amistat és una altra cosa

gener 8, 2013

Foto: I. Gràcia

Foto: I. Gràcia


Què és l’amistat?
dius mentre penetres els teus ulls
en l’abisme dels meus
emulant Bécquer

Què és l’amistat?
una cançó dolça a l’orella,
una crítica cruenta

un somriure permanent,
un copet a l’esquena

una copa de vi o una cervesa?

Què és l’amistat?
un amor sense desig
un desig no consumat

L’amistat és eròtica
dos amants
que fingeixen no estimar-se
més enllà de les pells.

L’amistat no és res de tot això
o tot alhora

L’amistat, amic Amat,
Com et diria jo? …
Per a mi l’amistat amb tu,
Si tu vulguesis,
seria una altre cosa.

h1

L’al·lèrgia

gener 1, 2013

Foto: I. Gracia

Foto: I. Gracia


El doctor li va preguntar quan s’havien iniciat els símptomes i ella va començar a recordar. Tot just feia un mes havia començat la feina nova, i per aquells dies s’havia donat lloc el degoteig imparable del nas, ho recordava perfectament perque cada dia en acabar el torn del matí es passava pel super i es comprava un paquet de paquets de mocadors de paper que mai no arribaven al dia següent.
I els esternuts? Va tornar a preguntar el metge. Aquests havien començat més tard, potser feia uns quinze dies, i eren uns esternuts estranys, sempre en grups de quatre i quatre vegades, és a dir setze esternuts seguits en un període de dos minuts exactes, l’avantatge era que com ja sabia el temps que durava, podia evitar els efectes secundaris com algun accident. En el primer esternut parava el cotxe i posava els quatre llums, preferia els insults a haver de xocar amb qualsevol altre vehicle per no poder-lo veure. Havia detectat que esternudar no li permetia tenir els ulls oberts.
I el mal de cap? Va intentar esbrinar aquell doctor que la mirava amb una precisa cara de doctor. El mal de cap havia començat feia tot just una setmana, va ser el moment en què va decidir visitar el metge, era un dolor de cap que començava pels ulls, i que sempre li sobrevenia en el moment d’escriure la contrasenya a l’ordinador de la feina, ja havia provat de fer un canvi de contrasenya, com ara li recomanava el metge, però no havia donat resultat.
El doctor va decidir fer-li un test complert d’al·lèrgies per tal d’esbrinar el problema i van quedar que es veurien en quinze dies.
Mentre esperava els resultats va aparèixer un símptoma nou, la pell va començar a tenyir-se d’un color vermell més típic d’una gamba alemanya, que de la morenasa mediterrània que era ella, això li passava cap a les tres i li durava tota la tarde, estranyament al despertar-se al matí el símptoma havia desaparegut i tornava a tenir el seu color de pell natural.
Abans dels 15 dies, el metge la va trucar ja tenia els resultats. És una malaltia molt comuna, li va dir, la pateixen 3 de cada 5 persones, però tu ets una afortunada, tu tens els símptomes clars, ets una de les 333 persones al mon detectades fins al moment que compleixen el patró que permet proporcionar la cura. Amb aquest full que et dono et remetran els símptomes, i segurament en un mes podràs tornar a la vida normal. Et dono la baixa permanent, mai més no hauràs de tornar a treballar, tens al·lèrgia a la feina.