Adonis

Foto: I. Gracia

S’estava asseguda a una cadira mentre fitava, sense que ningú s’adonés, un adonis que es passejava pel vaixell com si fos l’escenari d’una desfilada. Tenia tendència a allò, enamorar-se dels homes més inoportuns que apareixien a la seva vida. A més xulo, més passió, i com més passió, més volada i després pitjor era l’ensopegada. Feia tres dies que estaven al vaixell i tres dies que seguien el mateix ritual, ella s’estava a la mateixa cadira, i ell passejava amb la mateixa intensitat de les 19 a les 20 just abans que servissin el sopar.
Que guapo que és, va pensar ella per enèsima vegada, què guapo que soc va afirmar ell mentre el seu ego li feia créixer un parell de centímetres d’alçada.
I així van seguir durant tot el creuer.
Però l’ultima nit, la nit de l’espectacle de comiat, ella va decidir apropar-se. Feia dies que ho rumiava, havia de fer alguna cosa o l’home de la seva vida, aquell adonis perfecte que l’havia acompanyada en el viatge desapareixeria i mai més en podria seguir el rastre. Així que es va seure en la cadira esperant sentir-lo proper. Va començar a preparar l’estratègia, s’hi aproparia, li diria qualsevol cosa sobre qualsevol cosa, i de segur que l’enamoraria. Ella el miraria, i després ell l’abraçaria, es farien un petó, i marxarien d’una volada a la cabina on farien l’amor fins que el vaixell fes port, després ell s’aixecaria, se la miraria als ulls i li diria… Una forta llum d’una llanterna directa als ulls la va treure d’aquell somni, i li va fer recordar que li va dir el seu últim amant en la seva primera i única nit de passió: Un bon polvo, com et deies?
Quan en aquell mateix instant sota tot pronòstic l’adonis es va apropar a ella, l’enamorada de la cadira se’l va mirar a la cara i abans que ell pogués badar boca, li va dir: Marta i ara busca’t una altra per cardar!

Addicte

Foto: I.Gracia

Em drogo. Una i altra vegada em drogo. Provoco amb un element extern una sensació de plaer que no aconsegueixo de cap altre manera, i em drogo. La primera vegada vaig pensar que no hi tornaria, la segona que havia estat una petita relliscada, i ara ja he perdut el conte de quantes vegades hi van. Sóc addicte.
Sóc addicte a la infidelitat, a tocar altres cossos, a desitjar altres carns, a sentir per primera vegada un petó, a no pensar que aquell cos que tinc davant serà l’ultim cos que descobriré la resta de la meva vida.
Soc addicte al desig, soc addicte a l’amor

L’interrogatori

No, no he estat amb cap altra dona aquesta setmana. Tampoc en l’ultim mes. No, no he estat amb cap altra dona que no hagis estat tu des de que estem casats. Tampoc quan erem parella. A què ve aquest interrogatori? I qui t’ho ha dit que m’ha vist amb una altra? És clar. Sí la camisa és la meva, doncs no sé si és pintallavis la taca del coll, bé és cert que ho sembla, però podria ser una altre cosa, melmelada per exemple. Una factura d’un hotel? Bé si per fer-li un favor a un amic. Si, ja, és cert, està al meu nom.

No sé què és el que saps, però t’he de dir que TOT ÉS FALS excepte alguna cosa. (Mariano Rajoy 2013)

Foto: I.Gracia

Carnaval

Foto I. Gràcia

Davant per davant. Jo asseguda, quieta esperant l’autobús a les 5 de la matinada d’una esgotadora nit de carnaval, ell davant meu, uns tres metres de distància i avançant. Un home alt, musculat, amb els cabells negres arrissats i una profunda mirada d’ulls foscos. Ell es planta al davant, i gairebé amb un moviment imperceptible em deixa sense alè, quedo amb la boca oberta, la saliva caient per la comissura del llavi, i els ulls desorbitadament desorbitats, estic així un parell de minuts interminables, i quan puc articular paraula li dic. Enhorabona, si jo fos un tio i la tingués així de gran, et ben juro que també l’ensenyaria