h1

El esglaons

Març 19, 2013

Foto: I. Gracia

Foto: I. Gracia

Havia decidit pujar aquells esglaons, volia estar a dalt, mirar cap a baix i saber quina era la sensació d’alçada que tants havien explicat. Però pujar esglaons no va ser fàcil. Primer va canviar les faldilles pels pantalons, per escalar van molt millor. Va haver de despenjar-se el nen i la nena dels braços, el pes li prenia agilitat. Més tard va mudar els llavis per uns de tibants, quan es fan esforços és difícil somriure. I finalment quan estava a punt d’arribar, quan la cama esquera s’avançava a la dreta en el seu ascens, va notar una mà que li aturava el cap, que no li deixava avançar, i per defensar-se la va haver d’estirar, un cop eliminada la mà i el seu amo, va acabar de pujar. A dalt es va adonar: en la pujada havia mutat i s’havia convertit en un paio.

Anuncis

One comment

  1. Genial!! Siempre a la altura..



Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: