El viatger

Foto: Arantza Rodriguez

Jubilació anticipada, li van dir, i amb aquella petita quantitat mensual que li havia quedat per a passar la resta de la vida, tenia per poca cosa més que per alimentar l’ànima i el cos. Decidit a acomplir el seu somni de viatjar, cada dia 1 de mes es presentava a l’aeroport, amb una maleta buida, i un iphone, regal de comiat de l’empresa. Volava a qualsevol lloc del mon, a la primera destinació de sortida del Prat, visitant platges, museus, carrers, muntanyes, vorejant rius, però en comptes d’utilitzar un avió, feia servir el wifi gratuït de l’aeroport. S’havia convertit en un viatger virtual.

Massatges eròtics

Foto: I. Gràcia

La primera vegada.
I mentre em recitava a l’orella Salvat Papasseit, va mullar-se el dit i el va fer córrer per les meves cames deixant un camí humit fins arribar al centre del rierol que havia creat. La humitat s’iniciava sota el melic i continuava fins els malucs, i va ser allà que ell hi va entrar per primera vegada. Em va fer estremir mentre em recitava “dóna’m la mà que anirem per la riba ben a la vora del mar” i el plaer es va multiplicar per dos.
Quan el ritme del meu cos es va acostumar, al moviment generat en els dos espais per les seves prolongacions, em va penetrar una tercera vegada pel forat de l’oïda: “sota el meu llavi el seu, com el foc i la brasa, la seda dels seus rulls com el pecat més dolç, i l’espatlla ben nua, ben blanca”
Em va besar el coll, que ja era més seu que meu, l’orella que havia quedat adormida a les paraules, va despertar a la humitat dels llavis.
A punt d’enamorar-me, d’aquell home que em donava plaer remunerat just a l’entrada de la Sagrada Família.

Massatges eròtics a Barcelona, resava l’anunci que vaig trobar a internet mentre navegava sense direcció: Entrada monumental sota la façana de la passió de la Sagrada Família, amb la intenció que vostè Gaudi de la singularitat monumental de la Barcelona actual 659 69 69 69: Sexe intel•ligent.

El canvi

Foto: I. Gracia

Com puc saber que existeixo si ningú no em mira?, com puc saber que no soc el resultat del somni d’algú? Sé com soc, durant anys m’he emmirallat, i en algun moment vaig decidir deixar-ho de fer. Esquivo la meva imatge, les fotografies, les botigues, esquivo fins i tot els vidres dels portals. Fa anys que vaig decidir que l’única manera de mantenir un bon record de mi, era oblidar-me del que m’estava passant. Oblidar-me que estava envellint, que estava morint.

Sense llàgrimes

Foto: I. Gràcia

M’he quedat sense llàgrimes, els ulls secs, plens d’aigua que no pot sortir. Desitjaria que marxessin, vessar-les totes i omplir-me la cara del seu dolor, però no puc plorar, no m’està permès. Ningú no entendria que jo vessés llàgrimes en aquest moment; no és prou la meva felicitat? No és prou el moment dolç pel que estic passant? Una filla, un premi literari, un ascens a la feina, i tot i això em moro de ganes de plorar de buidar totes les llàgrimes que s’han quedat atrapades sota dels meus ulls.
No puc plorar per Ell, no puc per que no existeix, no és ningú per a ningú del meu entorn, i aquest ningú ha mort. L’home que vaig estimar i no vaig acabar de tenir, l’home que compartia amb una altre dona, del que tenia una meitat de la meitat, que m’estimava en silenci, i al que adorava, Ell, ha desaparegut . No puc plorar el meu amant que ha mort perquè en realitat no existeix per a ningú més que per mi, ell ha estat el meu gran secret, i com a secret se m’ha emportat amb ell a sota terra.
No el vaig poder estimar de veritat, i ara, ni tant sols el puc plorar.

Mort

Foto: I. Gràcia

Ningú no ho entenia. Perquè en aquell moment, perquè en aquell precís instant havia decidit manllevar-se la vida.
Ho tenia tot.
Després de molts anys de lluita, després de moltes carreres, supliques, visites, correus, concursos, després de milions de passes endavant i endarrere havia aconseguit arribar al seu destí, i ara que ja hi era, ara que podia mirar el mon des d’aquella muntanyeta que li havia proporcionat la seva fama inesperada, s’havia matat. Tot el que havia desitjat estava a la seva mà. Un llibre publicat, una molt bona crítica, i sense ser un best seller, el reconeixement de les llibreries, que era el que a ell més l’interessava.
Perquè s’havia matat? Carvalho, el detectiu del moment va voler descobrir quina havia estat la motivació d’aquell suïcidi; el va conèixer en una signatura de llibres, i l’havia captivat.
En la seva investigació, el detectiu de Metodo 3, va trobar l’ordinador obert, i un document amb el següent text: He aconseguit l’èxit. Per sort? Cauré de la vanitat del meu precipici intentant escriure una altre novel·la, si moro avui, quedaré per sempre, intacte en el record.