Jugant amb el destí

Foto: @montserc_bcn

…m’estima, no m’estima. Segona margarida que li deia que no, i a ella ningú no li deia que no, ni tant sols una margarida, a la tercera va la vençuda. Va agafar-la i en va contar els pètals, altre cop parell, en va arrencar un i va desar la flor a la seva tauleta, l’endemà quan la despullés, irrevocablement li diria que si. La margarida li diria que ell l’estimava, i aleshores ella es posaria la samarreta d’escot a l’esquena, es maquillaria sense que se li notés, i s’aproparia decidida al seu cap, aquell home casat i amb dos fills que irremeiablement cauria en els seus braços. Al destí se l’havia d’ajudar una mica.