La núvia

Ell la mira per darrera l’esquena, i ella ho sap, ho nota, sent la seva mirada de volto clavada a l’espatlla, i sap que ara es penedeix d’haver-la deixat. Fa un any, avui fa justament un any que ell després de transformar-li els ànims, la vida i la cara, després de deixar-la amb un rictus tivant a la boca, la va abandonar. Per això va decidir tornar-se a casar justament avui. S’ha vestit de blanc, ha convidat als amics més íntims sabent que ell s’assabentaria, i ha mudat la seva millor cara, la de dona feliç.
Ell cercarà el nuvi, voldrà saber qui ha robat les restes del que ell no volia, però no el trobarà, el nuvi no existeix. Ha decidit casar-se amb ella mateixa, aquesta unió no li farà mal. Aquesta boda és la celebració d’una nova vida que la portarà a ser feliç en soledat.

Foto: Arantza Rodriguez