El cos

Foto: Andrea Paredes

Li agrada el seu cos, es mira al mirall i encara s’agrada. Ha perdut els complexes de l’adolescència, les inseguretats, i ara sap lluir amb gràcia la línea corba que es va instal•lar de ben jove al seu perfil. Sap que agrada. Avui de sobte, té por, es torna a mirar al mirall i contempla els pits, s’acarona lleument per sobre del vestit, fent que s’ericin al seu propi contacte, baixa i llisca la mà per la panxa, i de passada i molt lleument acarona el seu sexe. S’ha acabat. S’acomiada. Ja mai més no tornarà a ser el que era, en pocs mesos els seus pits es deformaran, la panxa perdrà la tivantor i possiblement el seu sexe deixarà de ser desitjat. I medita, aquesta serà la primera cosa que perdrà, la primera que li regalarà al fill que comença a omplir la seva vida.