La boira

Perdona, sé que no ho he fet bé, sé que no ha estat just que t’amagués aquí, en aquesta casa, sota aquesta boira, però sempre vaig pensar que era el millor per tu, el millor per tu i per mi, em feia vergonya que et veiessin, i pensava que mantenint-te amagada et tindria lluny de dolor, de les burles, de les crítiques, de la mala gent.
Estic a punt de morir, ho sé, ho noto, i la incertesa del teu futur no em deixa marxar tranquil•la. La teva germana et cuidarà, i també em dol aquesta càrrega, haurà de tenir cura de tu com si fossis una filla que no creix mai. I ara et dic, sigues valenta, tingues el valor, el valor que jo no he tingut, ara que no hi seré, d’enfrontar-te al mon, d’ensenyar-li la teva cara deformada, que acceptin els teus crits inconscients, que vegin que sota aquest aspecte estrany, sense gaire intel•ligència hi ha un bon cor.