La mar

Foto cedida per Carmen Cortés

Ha tret la pintura. Deixarà la barca com a nova i es vestirà de blanc per entregar-se a la mar. Avui ho ha tingut clar, és el seu destí, no pot escapar-se’n, així que com abans, millor. Adora la mar, l’estima i alhora l’odia, se la mira i no pot més que desfer-se en llàgrimes salades per tot el que li ha pres Primer el pare, i amb ell la seva infància desgastada en el treball per aixecar els 7 petits i ajudar la mare. I ara, fa tres mesos, l’home. No volia enamorar-se d’un pescador, s’ho va prohibir, però l’amor no sap de prohibicions, la mar, tampoc. Ella li persegueix els homes, els seus homes, i l’hi va prenent. Per això avui, després que li confirmessin que allò que duia al ventre era un nen, ha decidit entregar-li. Abans que ella li prengui, i amb el nen la seva vida, ara ja, sense sentit.