Archive for Desembre de 2013

h1

Any nou

Desembre 31, 2013

S’ha acabat, avui és l’últim dia de l’any i ha decidit un canvi, últim dia de la seva vida, últim dia de guanys elevats en una vida de baixos fondos. I mentre enyora la neu de l’hivern, i mentre enyora el fred que acompanya el final de l’any, decideix que aquell dia serà l’últim, l’últim que vestirà aquella roba, l’últim que es deixarà penetrar a canvi d’uns bitllets. Mira de reüll la dona ajaguda a terra, i l’enveja. I aleshores es produeix el canvi, la decisió, es sent bruta, després d’un any de fregar-se amb la suor de la resta té la sensació que res no podrà desenganxar-li de la pell, per això, a partir de demà, es dedicarà a netejar.
I ara en comptes de desfer llits, els farà. Menys diners però…, a la fi, s’ha adonat, que a ella els diners no li donen la felicitat, no, a aquest preu.

Foto: @annaix

Foto: @annaix

Anuncis
h1

Bojeria

Desembre 26, 2013

No pot creure’s que pugui estimar-se a una altra, sense en canvi no deixar d’estimar ni un sol centímetre el cos de la seva dona, l’adora, però també adora a la que no toca. I a ella? A ella li passa igual, el desitja tant que a vegades el sexe li fa mal i l’ha de calmar amb l’amor del seu amor, el de casa, al que tampoc ha deixat de desitjar ni un instant. S’estimen amb bogeria, i pensen que realment és una bogeria no deixar-se d’estimar, o no deixar d’estimar als altres. Cadascú troba en aquell allò que li manca a la parella, cadascú, troba que l’altre és el complement perfecte, i al final després de molt parlar, de desitjar-se el cos, i mirar-se l’ànima, al final, decideixen no deixar escapar allò que els hi falta per aconseguir l’absoluta felicitat. Serien uns bojos, i prefereixen fer de la bogeria la seva realitat.

Foto: @photomindundi

Foto: @photomindundi

h1

El camí

Desembre 17, 2013

Foto: Montse Romo Cervera

Foto: Montse Romo Cervera


El camí

Has obert els ulls i tens la sensació que has caigut en un metro o en un aeroport i vas destinació a algun país llunyà, ple de llum, i de sobte t’adones, el teu camí s’ha acabat, i ara tot just comences un altre, un camí de llum, te n’adones per que tot i que estàs cegat i tens els ulls tancats, veus. Al teu costat trobes altres persones, algunes les coneixies, d’altres no i totes et somriuen, et donen la benvinguda, t’estaven esperant. Portaven dos anys esperant que hi anessis, tu et vas resistir fins l’últim moment aferrant-te al teu somriure, lluitant per la teva vida, i al final, es va acabar. Benvingut a una altre vida, la de la mort, diuen, que una vida plena de llum.
Et trobarem a faltar

h1

Encadenats

Desembre 10, 2013

Vas comprar amb tanta il•lusió aquell cadenat! El vas escollir entre tota una filera d’eines per lligar i aquell et va semblar el més adient. Per unir-nos simbòlicament de per vida enganxats en aquell pont ple d’amor lligat. Vas tancar-lo i vas llençar les claus. Molt bonic, molt romàntic. Avui, avui que fem el segon any d’aniversari, he anat a la mateixa botiga i he escollit una llarga cadena, ample, i he rescatat les claus del cadenat, vaig tenir la precaució de recollir-les. Avui tindràs un bon aniversari de relació. T’aproparé a tot allò que estimes i t’hi deixaré enganxat amb el mateix cadenat. Avui marxaré de casa espero que siguis feliç lligat a la teva tablet el teu mòbil i el televisor. A mi ja no em necessites, et vas equivocar d’amor.

Foto: @sceluna

Foto: @sceluna

h1

La vençuda

Desembre 3, 2013

nens_de_les_mans
És la tercera, la tercera dona que l’abandona, i ja té quaranta anys. La culpa és d’ell, n’està segur, sempre n’escull les que no es volen comprometre, i el seu pis sembla una posada, en el que paren, dormen, viuen, i després se’n van les dones amb qui ell vol passar la resta de la vida.
A la tercera va la vençuda, em rendeixo, deixo de buscar. I es prepara una altre vegada a empaquetar tot el que ella s’ha deixat, tot el que envaïa el seu territori, i en aquesta endreça troba una foto. Maria, la recorda. El primer amor, veu com ella el mira, i en els seus ulls, en la seva mirada troba el que busca. Segur que no surt bé, és arriscat, però sense pensar-s’ho dos cops agafa una maleta i surt.
Recorda la frase de la seva mare quan ell s’hi va desenamorar “no és la persona és el moment” i ara, ara sí és el moment.

h1

La negra

Desembre 1, 2013

Foto: Arantza Rodriguez

Foto: Arantza Rodriguez


Avui estrena tacons i vestit, és el primer dia que es posa aquella roba, i es sent bé, es sent molt bé. Es mira al mirall, s’ha crepat els cabells, i aquests han aconseguit un volum considerable. El seu cap gairebé sembla un chupa chups, i li encanta el aire retro que li concedeix. Agafa la maleta buida, ja s’encarrerà d’omplir-la quan arribi allà on va. Puja a l’avió i veu, per primera vegada, l’efecte del seu cos en la mirada dels altres. Només li queda un ultim detall, l’operació, demà, entrarà a l’hospital amb roba de dona, però quan surti, després d’eliminar-li el membre, aleshores, serà una dona de veritat.