Any nou

S’ha acabat, avui és l’últim dia de l’any i ha decidit un canvi, últim dia de la seva vida, últim dia de guanys elevats en una vida de baixos fondos. I mentre enyora la neu de l’hivern, i mentre enyora el fred que acompanya el final de l’any, decideix que aquell dia serà l’últim, l’últim que vestirà aquella roba, l’últim que es deixarà penetrar a canvi d’uns bitllets. Mira de reüll la dona ajaguda a terra, i l’enveja. I aleshores es produeix el canvi, la decisió, es sent bruta, després d’un any de fregar-se amb la suor de la resta té la sensació que res no podrà desenganxar-li de la pell, per això, a partir de demà, es dedicarà a netejar.
I ara en comptes de desfer llits, els farà. Menys diners però…, a la fi, s’ha adonat, que a ella els diners no li donen la felicitat, no, a aquest preu.

Foto: @annaix