Archive for gener de 2014

h1

D’un altre país

gener 28, 2014

Obra la porta amb l’alegria de saber què li espera dins. Un home que va recollir del carrer tornant de missa de gall, no podia entendre un homenatge millor al seu Déu. Un negre guapíssim que dormia a un caixer. Acompanya’m, li va dir, i aquell home la va seguir a la casa tancada de la seva mare, avui ja fa un mes. Ella li porta aliments i ell li explica històries de la seva vida i cuina un menjar exòtic que fa les seves delícies. Ell és l’únic home amb el que ha estat a soles, s’havia guardat pel matrimoni i tant guardar-se es va quedar per vestir sants. En una confessió estranya, ella, li diu. Ell la mira amb ulls d’amor, de l’amor d’un fill, de l’agraïment, i aleshores se l’apropa; si reps has de donar, li van inculcar; i li besa el coll, i amb molta cura li fa desaparèixer la roba del cos, frega amb els llavis gruixuts els seus mugrons que tot i ser vells es mantenen bells i s’aixequen al contacte. L’agafa i l’estira al llit, i mentre fa que la seva llengua li cobreixi el sexe, ella gemega, Deu meu, gràcies, ja em puc morir.

Foto: Alfons Carbó

Foto: Alfons Carbó

Anuncis
h1

Best seller

gener 21, 2014

Volia ser un escriptora de minories, elitista només per a intel•lectuals, i havia fet la seva obra amb cura, tractant temes profunds, interessants, documentant-se sobre llocs moments, fets, havia fet una obra d’art reflexiva, una novel•la d’amor amb la crisi de teló de fons, però per molt que ho intentava no aconseguia arribar a cap editorial. A grans mals grans solucions. I es va lligar amb una cadena a la porta d’aquella editorial que li negava ni tant sols la possibilitat de llegir-la, de comprovar si era o no bona.
I mentre ella estava lligada va passar la famosa autora del llibre eròtic més llegit aquell any, ,E.L.J. i es va inspirar, la seva cara, el seu cos lligat a la porta, van il•luminar a E.L.J. i amb la seva patètica història de vida va crear un altre best seller de fama mundial

Foto: @thaisrubies

Foto: @thaisrubies

h1

Amagat

gener 14, 2014

Foto: @photomindundi

Foto: @photomindundi

L’amaga dalt, i encara no sap perquè el continua estimant. És el seu home, fins que la mort el separi, li van dir, i ella s’ho va agafar al peu de la lletra, fins que la mort, que no arriba, els separi. No sap en quin moment va començar, no sap quan aquella copa de vi, aquella cervesa va deixar de ser una cosa puntual per passar a ser la seva necessitat. No sap en quin moment la seva olor agre li va començar a molestar, però si sap que un dia, cansada de la por de no trobar-lo a casa, d’haver de buscar-lo en qualsevol bar, impregnant de la seva decadència l’ambient, va enviar-lo a les golfes, i van fer un pacte: ella li portaria la beguda sempre que ell es quedés allà, sense sortir. I ella religiosament, cada dia li fa arribar el menjar i el beure, i quan puja a recollir el plat del qual no ha tocat gairebé res, i mentre dorm per l’alcohol que l’impregna la sang, li acarona el coll i el besa, gairebé sense tocar-lo, i li diu, t’estimaré, fins que la mort ens separi.

h1

La cerca

gener 7, 2014

L’avió ha deixat enrere el camí, i per fi, es sentirà altre cop part d’algú, una mica més plena i segurament, estimada. A la sortida un rètol diu el seu nom Marta Sau Poc, i sota del rètol la que serà, és o va ser la seva mare, amb un somriure enorme que se li escapa per la boca.

Per fi veurà la seva filla, la robada, aquella que li van prendre només néixer juntament amb la possibilitat de tenir-ne més, aquella que va poder veure uns segons i de la que només li queda el record d’una taca a la mà. Mateix hospital, mateixa data de naixement, no pot equivocar_se. L’abraça i la sent seva, i quan li pren la mà per comprovar se n’adona, no hi ha taca, potser s’ha esborrat, potser el record li ha jugat una mala passada. I se n’adona que li és igual, li és igual la taca, la certesa, l’únic que vol és sentir d’alguna boca la paraula mamà, i aquella que l’abraça ja li està bé.

Foto: Arantza Rodriguez

Foto: Arantza Rodriguez