h1

La cerca

gener 7, 2014

L’avió ha deixat enrere el camí, i per fi, es sentirà altre cop part d’algú, una mica més plena i segurament, estimada. A la sortida un rètol diu el seu nom Marta Sau Poc, i sota del rètol la que serà, és o va ser la seva mare, amb un somriure enorme que se li escapa per la boca.

Per fi veurà la seva filla, la robada, aquella que li van prendre només néixer juntament amb la possibilitat de tenir-ne més, aquella que va poder veure uns segons i de la que només li queda el record d’una taca a la mà. Mateix hospital, mateixa data de naixement, no pot equivocar_se. L’abraça i la sent seva, i quan li pren la mà per comprovar se n’adona, no hi ha taca, potser s’ha esborrat, potser el record li ha jugat una mala passada. I se n’adona que li és igual, li és igual la taca, la certesa, l’únic que vol és sentir d’alguna boca la paraula mamà, i aquella que l’abraça ja li està bé.

Foto: Arantza Rodriguez

Foto: Arantza Rodriguez

Anuncis

One comment

  1. Aún con la piel de gallina doy gracias porque sigas escribiendo. Porque con esa generosidad que tantas veces te he agradecido sigas compartiendo desinteresadamente tu arte.
    Me has emocionado, me encanta como escribes.



Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: