h1

Amagat

gener 14, 2014

Foto: @photomindundi

Foto: @photomindundi

L’amaga dalt, i encara no sap perquè el continua estimant. És el seu home, fins que la mort el separi, li van dir, i ella s’ho va agafar al peu de la lletra, fins que la mort, que no arriba, els separi. No sap en quin moment va començar, no sap quan aquella copa de vi, aquella cervesa va deixar de ser una cosa puntual per passar a ser la seva necessitat. No sap en quin moment la seva olor agre li va començar a molestar, però si sap que un dia, cansada de la por de no trobar-lo a casa, d’haver de buscar-lo en qualsevol bar, impregnant de la seva decadència l’ambient, va enviar-lo a les golfes, i van fer un pacte: ella li portaria la beguda sempre que ell es quedés allà, sense sortir. I ella religiosament, cada dia li fa arribar el menjar i el beure, i quan puja a recollir el plat del qual no ha tocat gairebé res, i mentre dorm per l’alcohol que l’impregna la sang, li acarona el coll i el besa, gairebé sense tocar-lo, i li diu, t’estimaré, fins que la mort ens separi.

Anuncis

One comment

  1. Genial Isa. Fulminante. Reconozco tus palabras, tus giros…Como algo tan aparentemente sencillo como esa escalera puede inspirarte esta historia? Increíble!



Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: