Camí de llum

Altre cop et sents en la foscor, la feina, maleïda, t’ha abandonat i has passat a formar part de la llista d’aturats. La setmana passada va ser la parella la que et va deixar, i l’anterior, l’amiga, després vas assabentar-te que s’havia anat a fer tàndem amb la teva mitja taronja. Ets sents en un túnel sense sortida, i no saps què fer. De sobte s’apropa, et besa lleument la galta, t’agafa la mà, et diu, has tingut sort perdent la feina, així podràs dedicar-te a pintar a treure l’artista que portes dins, ara no tens excusa, dos anys de pintura pagada, què més vols? et diu també, en trobaràs un altre, no t’amoïnis, i si no és així, estaràs millor sola, tu ets la teva millor companyia, i de sobte, te n’adones, tens tota la raó, i li respons, amb una gran abraçada, gràcies mare, per ser el meu camí de llum.

Foto: Thais Rubies

Gestos

Foto: Montse Romo

Què fas aquí al meu costat, però que no veus que em moro de ganes que em facis un petó? Em llepo els llavis de manera lleu, sense que es noti, i els deixo humits per fer-los desitjables, em recullo el cabell darrera l’orella amb un gest tímid no assajat, i quan em parles no puc treure els ulls de la carn molsuda de la teva boca, fa estona i ja no sé què dius, et miro, et desitjo, què fas al meu costat, no veus que em moro de ganes perque et vull besar? De cop et calles em mires, i tu també et mossegues un llavi, i sense que sigui el meu, et sento les dents dolces damunt. Fas silenci, i aleshores esclato, em beses? Et dic en una súplica, i tu em respons, em pensava que no m’ho demanaries mai.

Paraules

Et tapes la boca, com si volguessis que les paraules tornessin a dintre. Encara et ressonen les ultimes, i sents com ella et mira des de tot arreu. Et tapes la boca i notes una lleugera pressió dels ulls que demana alliberar-se deixar caure les llàgrimes que s’han quedat enganxades. Tant jove! Tant innocent que va permetre que la fessin dona quan encara era una nena. La seva nena. Ella va haver de plorar, va haver de pregar, suplicar per poder desfer-se de la seva errada, t’ho va demanar, per que la llei li anava en contra, deixa’m marxar per fer-ho, acompanya’m en el viatge. I tu li vas respondre, si vas ser prou madura per fer-ho n’hauràs de ser per desfer-ho. I ara el que es desfà ets tu perquè després que ella marxés a Londres, mai més no va tornar..

La mirada

Recordava exactament la teva mirada, per això no vaig poder més que deixar-la en aquella paret gravada, recordava exactament el dolor, la gana, la por, impreses en la teva pell per una mala sort de vida, el Bronx, i la teva malaltia. L’últim dia que ens varem veure, l’últim que els teus ulls em van mirar, em vaig prometre que canviaria. Vaig descobrir la pintura que em va ajudar a desenganxar-me i a cercar un millor camí de vida. L’únic que conservo és la passió per les cigarretes, i aquesta va per tu filla, perdona’m per no haver-te pogut salvar, i per haver-me salvat jo, massa tard.

Foto: Arantza Rodriguez

Lunch atop a Skyscraper

Foto: Arantza Rodriguez
Edició Vicky Reina

La precarietat invaeix Nova York, els obrers treballen les hores que no viuen per portar fins l’ultim centau a les llars fredes i brutes de la ciutat. No fa gaires mesos, una situació descontrolada fa que es trenqui l’equilibri produint un crak que fa estavellar-se les famílies. Ells, els obrers, només tenen un instant de descans, l’unic moment de felicitat inconscient, l’instant en que mentre esmorzen, es senten com nens atrevits allà dalt del Rockefeller center a 69 pisos d’alçada sense por a res. Total si al final cauen, pensen, les coses no aniran a pitjor.

La muntanya

Foto: @photomindundi

La muntanya

Avui fa un que vas marxar, maleït aniversari! Avui fa un any que vas agafar el teu mosquetó de la sort i et vas dirigir a la muntanya de la que no vas tornar. Et varem cercar, i tu no vas aparèixer. Avui fa un any que vas començar a desdibuixar-te en la meva vida. I avui, quan per fi he aconseguit aixecar-me del llit sense enyorar-te, has arribat i t’has plantat davant meu. Necessitava pensar, em dius, primer em vaig perdre i després no em vaig voler trobar, però ara després d’un any, ja ho tinc clar. I jo m’he empassat l’amor que encara et tinc i mirant-te als ulls t’he dit, ja et pots tornar, i aquesta vegada quedat a pastar fang.