h1

Paraules

febrer 11, 2014

Et tapes la boca, com si volguessis que les paraules tornessin a dintre. Encara et ressonen les ultimes, i sents com ella et mira des de tot arreu. Et tapes la boca i notes una lleugera pressió dels ulls que demana alliberar-se deixar caure les llàgrimes que s’han quedat enganxades. Tant jove! Tant innocent que va permetre que la fessin dona quan encara era una nena. La seva nena. Ella va haver de plorar, va haver de pregar, suplicar per poder desfer-se de la seva errada, t’ho va demanar, per que la llei li anava en contra, deixa’m marxar per fer-ho, acompanya’m en el viatge. I tu li vas respondre, si vas ser prou madura per fer-ho n’hauràs de ser per desfer-ho. I ara el que es desfà ets tu perquè després que ella marxés a Londres, mai més no va tornar..IMG-20131219-WA0001

Anuncis

One comment

  1. Es muy triste y duro, pero esta muy bien escrito y me ha sorprendido. Eres muy buena!!!!!



Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: