h1

Camí de llum

febrer 25, 2014

Altre cop et sents en la foscor, la feina, maleïda, t’ha abandonat i has passat a formar part de la llista d’aturats. La setmana passada va ser la parella la que et va deixar, i l’anterior, l’amiga, després vas assabentar-te que s’havia anat a fer tàndem amb la teva mitja taronja. Ets sents en un túnel sense sortida, i no saps què fer. De sobte s’apropa, et besa lleument la galta, t’agafa la mà, et diu, has tingut sort perdent la feina, així podràs dedicar-te a pintar a treure l’artista que portes dins, ara no tens excusa, dos anys de pintura pagada, què més vols? et diu també, en trobaràs un altre, no t’amoïnis, i si no és així, estaràs millor sola, tu ets la teva millor companyia, i de sobte, te n’adones, tens tota la raó, i li respons, amb una gran abraçada, gràcies mare, per ser el meu camí de llum.

Foto: Thais Rubies

Foto: Thais Rubies

Anuncis

2 comentaris

  1. Preciós Isa.
    I el més fantàstic d’aquest camí és que perdura sempre en el temps.


  2. Muy bonito, y una madre muy sabia la del cuento. Como tu!!!!!!



Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: