h1

El numero dos

Març 11, 2014

Sempre havia estat el numero dos, el segon, i com li va dir el seu pare un dia, els segons són els primers perdedors. Es sentia així com un ningú sense objectiu a la vida. De sobte es va trobar en aquella cua, volia saber qui hi havia al cap davant, segurament seria el primer, el guanyador que ell no havia estat mai, mentre estirava el cap va relliscar i va caure fent un soroll sord que només va fer moure’s al cec que com que no veia es va girar al cantó equivocat. Els que eren darrera seu el van saltar, algun fins i tot el va trepitjar, i van anar desapareixen a l’inici de la cua que en un moment es va convertir en el final.
Es va quedar sol. I aleshores en la seva soledat, es va adonar que si estava sol, no es veuria obligat a competir.
Beneïda soledat!

Foto: @photomindundi

Foto: @photomindundi

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: