Les gotes

Foto: @photomindundi

Havien caigut del cel en una mateixa turmenta, i al posar-se cadascuna en la seva fulla, havien anat guanyant terreny fent-se grans, apoderant-se del seu entorn, afegint més aigua al seu mar particular, fins col•locar-se a la vegada a la punta de la fulla, el seu iceberg . Com si haguessin estat coordinades pel millor director d’orquestra van unir-se en la caiguda formant una sola gota, la seva unió va durar dècimes de segon però va ser el millor moment de la seva vida, velocitat passió complementarietat… Instants més tard esclafades al terra van tornar a separar-se amb camins diferents.
Va ser bonic mentre va durar.

El caçador

El caçador

Al caçador li agrada vestir-se per atrapar les seves captures. A la tarda es treu la disfressa i es posa la roba d veritat, es maquilla i surt al carrer a caçar. Canta, salta balla i fa malabars en alguna cantonada prop d’una escola. Al seu costat un barret en posició de recollir diners, i al damunt d’aquest un cartell: Apropat i fes-me un somriure, amb això em sentiré més q pagat. Signat: el caçador de somriures

Foto: Arantza Rodriguez

La visió

He vist una dona trista i sola passejant; en un moment ha aixecat el cap i ha somrigut. M’ha vist. A qui esperes ? Em diu. I mentre salto a una altre branca li contesto que encara no ho sé.
Quedat amb mi, em prega. Ara sé com fer-ho. El secret està en el silenci, en parlar-vos únicament a soles i oblidar les pastilles que us fan desaparèixer i em fan desaparèixer a mi també. Ara sé que no estic boixa, la resta son els cecs que no aconsegueixen veure-us.

Foto: @nanayaika

Infidel

Foto: @annaix

Li havia jurat i perjurat, quan tot es va destapar, que no ho tornaria a fer, no tornaria a tocar cap altre home que no fos ell. I va resistir un mes, dos, tres, però arribat els onze mesos i a punt de fer l’aniversari de la fidelitat, mentre sortejava escapant-se fins i tot evitant retornar un somriure o una proposta de cafè, va decidir acabar amb el martiri. Va escollir una casa llunyana, la va llogar, i va citar 4 homes a quatre hores diferents amb quatre claus amb l’estricte consigna de silenci puntualitat i discreció. Va fer sexe a les 12 a l’habitació blava, va follar a les 2 de la matinada a la groga, a les 4 a la verda, i a les 6 va ser penetrada amb intensitat a la vermella. A les 8 del matí, sola, al menjador de la casa rural apartada i llogada per posar fi a la seva fidelitat, va ser trobada pel propietari de l’immoble amb les venes buides el cor trencat i el sexe ple de felicitat.

Assassinat sentimental

Ell li va dir a l’ascensor, no sé si et vull besar i ella li va respondre, si no ho saps es que no vols, quan vols besar a algú ho saps del cert. I aleshores ella es va retirar, va fer marxa enrere, es va quedar en un segon pla, va obligar al desig a negar-lo, va amenaçar la seva ment amb el desnonament si s’atrevia a recordar-lo i li va prohibir al cor estimar-lo. I arribat el moment de l’oblit, és va oblidar d’oblidar-lo.
L’assassinat sentimental va ser la seva única opció, va cercar la dona perfecte per ell, la que no gosaria rebutjar, li va plantar al davant. Quan ell estigués a punt de besar-la ella s’apartaria, així ho havien pactat. Contra tot pronòstic la substituta va cedir a l’atac. L’havia enamorat, i va convertir l’assassinat sentimental amb un suïcidi.

Foto: @photomindundi

Pablo

Pablo!, Pablo?_ sent la veu de fons però no vol obrir els ulls, sap que en un instant la mare s’aproparà li besarà la galta i el pujarà en braços dient amb una veu molt suau, Pablo, que no em senties? I sent el petó i obre els ulls però no troba la seva mare, si no una altre dona diferent que no sap qui és. Pablo? Li diu, i mentre el mira amb ulls de tendresa ell la respon amb mirada de por. Es mira les cames i no són petites, ha crescut, no és el Pablo nen, és l’adult. I qui és ella, es pregunta, és preciosa, pensa, i com cada dia li diu, de segur que ets un àngel que ha caigut del cel per cuidar-me. I ella somriu, es debat entre el dolor de l’oblit i l’alegria del retrobament, i decideix quedar-se amb l’alegria, segueix sent guapa als seus ulls, malgrat els anys, les arrugues el temps i la demència. I pensa, ha perdut la memòria, la noció del temps, però no la capacitat d’enamorar-la a cada instant.

Foto: @mirakarim