Desitjos

I mentre estaven soles, una li va dir a l’altre, els teus desitjos són ordres per a mi, i una va desitjar, i l’altre es va deixar, va desitjar la mirada, i va notar els ulls en el seu cos, va desitjar-li els llavis, i va tenir-los besant-la amb passió, li va desitjar el cos, i sense adonar-se’n la tenia al damunt llepant-li el sexe verge de dona. I quan finalment va desitjar el seu cor, el geni de torn sortit de la làmpada màgica, li va dir, sort que se t’han acabat els tres desitjos, perque estava a punt d’arrencar-li i portar-te’l en safata.
A vegades hem d’anar en compte amb el que desitgem.

Foto: @thais_rubies

Afrodita

No tenia clar quin era el seu objectiu a la vida però de cop, ho va veure, ho va visualitzar, la clau estava en el seu nom, Afrodita, la deessa de l’amor.
La primera senyal va ser el correu electrònic del monògam més sexy de l’empresa, un mes més tard feien l’amor al damunt de la fotocopiadora de la sala mentre ell li confessava que ella era la única dona a la que havia tocat exceptuant la seva. Sis mesos després, la heterosexual més fidel li menjava la boca, i entre petons li deia que la seva llengua només havia llepat uns altres llavis, i que mai no havia desitjat una dona. Quan l’amic del seu pare va apropar-se-li després de dues copes per confessar-li que amb setanta anys era la primera vegada que desitjava a una altre dona que no fos la seva, és va adonar. Havia vingut al mon per provocar la pluralitat sexual, ella era, la desmonogamitzadora
Foto: @photomindundi

Secret

No sabia si dir-li, a ell, al seu germà de vida, no sabia si explicar-li, explicar-li la seva felicitat que a l’hora li podia provocar tristesa.
Li va deixar una casa. Ell, l’amic, el germà, li va prestar una mare quan la seva marxava embolicada en alcohol. Li va donar una família postissa. I ara, ara així ell li ho pagava. Es volia emportar una part. Havia anat d’aquella manera, l’amor és així, imprevisible, ell no tenia intenció, però una nit, després d’una altra borratxera de sang, de crits, insults, i manca d’amor, es va guarir en aquella casa prestada i sense adonar-se’n després d’una abraçada, ara li ho havia de dir, li va robar els llavis de la seva mare.

Foto: Belen Alonso

Em faries…

Després que el lector la deixés de manera sobtada, per que sí per que l’amor s’havia acabat, sense un preavís, sense una situació concreta, ni una amant coneguda, l’escriptora va voler demanar-li un favor. Em faries un últim petó de comiat? I com que no s’atrevia a dir-li-ho va decidir titular així un conte i publicar-lo a la revista que sabia que ell llegia. Quaranta anys més tard, continuava esperant el petó en aquell banc. Després del comiat, ell, mai va tornar a llegir-la.

Foto: Arantza Rodriguez