h1

El pianista

Juliol 22, 2014

El pianista arribava a casa, tocava durant deu minuts per nosaltres, i després es quedava a ensenyar al pare. La mare, aleshores, ens feia marxar, per que tinguessin tranquil•litat, deia, sortiem de casa i els deixavem sols. El pare mai va apendre a tocar.
Si els hi haguessis vist les mirades, la de la mare al pare, mentre ell observava el pianista, la del pare al pianista, mentre ell tocava, i les que ells dos es lliuraven, quan nosaltres començàvem a marxar de la sala, hauries vist l’amor vertader. La mare el va estimar de veritat, perque tot i el dolor que devia de sentir deixava el seu home amb aquell que ell desitjava, i sense dir-li, sense fer-li saber que ho sabia, els permetia una estona d’amor, fora dels prejudicis de la societat, fora de la
mirada dels altres, els deixava que s’estimessin amb el seu amor de veritat.

Foto: @thais_rubies

Foto: @thais_rubies

Anuncis

2 comentaris

  1. Muy bonito Isa!!!!!!


  2. Es precios.



Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: