Prisma

Va mirar la ciutat des d’aquella gota que s’havia aturat a la fulla fent li de prismàtic invers. Va mirar la ciutat i li va semblar tant petita que la podria agafar amb una mà. I aleshores es va adonar, va entendre la vida, la dimensió de les coses, el prisma. Que ell l’hagués deixat d’estimar per una altre, podia ser un problema o una oportunitat, que el cor se li hagués quedat desvalgut i sec, també. Així que agafaria la seva gota de prisma invers, i cada vegada que el dolor la vingués a cercar el miraria a través d’ella, les coses només són grans si tu les hi fas, i ella podria desfer el dolor.

Foto: @photomindundi