El cor trenta tres

La mateixa història es repeteix, una i una altra vegada, jo l’ensenyo i me’l prenen, se’l queden per elles, es meu, em pertany, perquè no me’l tornen? Perquè m’enganya una rere l’altra? Perquè s’apropen em toquen i quan em torno dèbil me l’arranquen? Sense cor no puc viure.
Avui és lluna plena, com el primer dia, ho he de fer. Recuperar el cor, el número trenta tres. Em vestiré de negre, l’esperaré a la porta, i quan la seva abraçada fingida em toqui el cos, li seccionaré el pit, introduiré el ganivet i me’l tornarà. No hauria d’haver-me’l robat.

Foto: @photomindundi