No se que li veies a aquella amb cara de nina, li va dir ella mentre mirava com arribava la nit. Jura’m que mai més tornaràs a ser-me infidel. T’ho juro, li va dir ell. Al matí següent es comprava una nina inflable només per no avorrir-se de fer servir sempre el mateix forat.
FOTO: @sirenevenka
Avui fas noranta anys. Li diu una a l’altra quan la troba al seu davant. Copsa el seu gest de sorpresa, tot i les arrugues, tot i la edat.
Fa més de cinquanta anys que no ens veiem. Cinquanta anys, dos mesos, tres setmanes i quatre dies, li replica l’altre. I dues hores, contesta, jo també ho tinc contat. Com m’has trobat? Li pregunta la vella a la que no ho és tant. La teva filla m’ha buscat, deia que cada dia abans d’anar a dormir i quan et despertaves pronunciaves el meu nom. Has estat feliç? Pregunta la més vella. Em vaig casar, respon l’altre, és pot dir que he estat feliç. I aleshores es miren, com si no haguessin passat els anys, com si els seus ulls fossin els mateixos de fa cinquanta, la gran s’apropa a la vella i li fa un lleu bes als llavis arrugats, la mira i li diu: a la propera vida, recorda-te’n. I mentre l’altre surt per la porta, la vella tanca els ulls disposada a travessar la línia i anar a esperar per poder començar amb tranquil•litat, l’altra vida.
Foto: @monmago63
Es van conèixer quan el sol s’amagava, i parlant se’ls hi va fer tard. Es van enamorar mentre l’acompanyava amb el cotxe, perque ell havia anat caminant. I al deixar-lo a casa, per no destorbar, van aparcar entre dos cotxes. Es van mirar. Ella li penetrava els ulls verds i li veia els pensaments, ell havia quedat desmaiat amb les seves pestanyes amb moviment allegro ma non troppo, i no podia deixar-li la mirada. Puc dir una xorrada? va dir ella, t’estimo va respondre ell. Una setmana més tard els van trobar morts mirant-se als ulls i agafats de la mà, havien mort d’amor i de gana. Van tenir sort. Mai es van desenamorar.
Foto: tu_sur
sondelletres 