h1

Ocaso

Octubre 21, 2014

Avui fas noranta anys. Li diu una a l’altra quan la troba al seu davant. Copsa el seu gest de sorpresa, tot i les arrugues, tot i la edat.
Fa més de cinquanta anys que no ens veiem. Cinquanta anys, dos mesos, tres setmanes i quatre dies, li replica l’altre. I dues hores, contesta, jo també ho tinc contat. Com m’has trobat? Li pregunta la vella a la que no ho és tant. La teva filla m’ha buscat, deia que cada dia abans d’anar a dormir i quan et despertaves pronunciaves el meu nom. Has estat feliç? Pregunta la més vella. Em vaig casar, respon l’altre, és pot dir que he estat feliç. I aleshores es miren, com si no haguessin passat els anys, com si els seus ulls fossin els mateixos de fa cinquanta, la gran s’apropa a la vella i li fa un lleu bes als llavis arrugats, la mira i li diu: a la propera vida, recorda-te’n. I mentre l’altre surt per la porta, la vella tanca els ulls disposada a travessar la línia i anar a esperar per poder començar amb tranquil•litat, l’altra vida.

Foto: @monmago63

Foto: @monmago63

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: