El turista

Va vestit de turista, amb unes bermudes i una càmera a conjunt per no cridar l’atenció. Però ell no és un turista qualsevol, en realitat és un detectiu. Espia, li agrada anomenar-se, un investigador de la vida dels altres, els persegueix, els vigila, i descobreix les seves mentides. Estafes, infidelitats, amors estranys, fills amagats, ha vist de tot. Per ell és l’ofici perfecte, li permet robar existències. D’això en fa la seva. El lladre d’històries després les escriu i les ven, quan et manca la imaginació necessites de la vida per fer la ficció.

FOTO: @annaix

Interessos

Però que no ho veus? Però que no et veus? La fila que fas, la edat que tens, que no veus que fas el ridícul? Ella no t’estima, només estima els teus diners, si no els tinguessis no et festejaria, com pots creure que algú trenta anys més jove, que podria tenir a qualsevol et vol a tu? Com pots creure aquesta bestiesa?
I després del discurs, ell se la va mirar a la cara, a la seva filla la protectora, la que té por de perdre el pare o l’herència, ell ja no sap exactament el què, i quan els ulls es van creuar li va respondre. Et penses que jo estic enamorat d’ella? A mi l’única cosa que m’interessa és el seu cos, si no el tingués tampoc no l’estimaria.

Foto: @sirenevenka

La font

Tothom que begui d’aquesta font morirà, va llegir-li la inscripció en llatí que datava del segle passat. Ell n’havia begut, els dos ho havien fet, però ell ho havia fet amb intensitat, amb la intensitat d’aquell que no té res més per portar-se a la boca, d’aquell que després d’hores caminant li manca el líquid vital. I després que li llegissin la inscripció i just abans que ho pogués acabar de fer va morir d’un atac de cor. Potser no li hauria passat si hagués escoltat el final, i els que no en beguin també ho faran.

FOTO: @littlefootprints

Perfecte

Ell és perfecte, fins i tot mirat de lluny, fins i tot en aquella foto que a ella se li ha posat al cap de fer, el veu perfecte.
Li agraden els nens, les llargues converses, passejar pel camp, parlar de sentiments, passar-se estones en silenci només mirant, llegir poemes, no té dubte, el Joan, és l’home ideal. Només hi ha una cosa, una petita taca , l’únic que li sap greu. Aquell home perfecte no pot ser seu perque el Joan, és l’amant del seu marit.

FOTO: @photomindundi