Escapar

Volia escapar de l’anonimat, volia ser algú important en la xarxa, un escriptor llegit i anomenat, algú de qui coneguessin el nom. Fins ara havia estat tancat en una reixa que no li deixava mostrar-se, no era tant dolent pensava i va tramar una estratègia per fer-se conegut. Va entrar a aquell cercle literari on intentava tenir èxit i va crear-se un alter ego, un alter ego que l’adularia, però potser amb un no hi havia prou, va pensar que quatre o cinc o potser deu era un numero adequat de persones per lloar-lo, més tard, se li va ocórrer que potser també li faltaria algú crític que posés més vida i realitat en aquella obra, i va fer un onzè. I fet això va estar a punt de gaudir el seu èxit simulat, llàstima que l’haguessin d’ingressar per trastorn de personalitat.

Foto: Thais Rubies

El fantasma

El corb la mirava fixament als ulls, fins i tot podria dir-se que travessant-li les conques. Què eren aquelles maletes? Es sentia estranya, feia hores, inclús dies que notava com si la pell no formés part del seu cos, tenia por. Por d’aquella història que havia sentit les ultimes nits a més d’una persona de la casa. Parlaven d’un fantasma, una ànima que s’apareixia, una mena d’espectre que tenia els ulls buidats i l’estomac foradat. S’imaginava davant aquell monstre i la pell se li desenganxava de l’os aixecant-se com si volgués marxar del cos. Va sentir la veu de la mare, i va córrer en la seva direcció ella li faria passar el mal, però quan es va trobar al seu costat, davant el mirall on l’altre mirava la seva cara deformada del plor, no es va trobar reflectida, i aleshores va recordar, aleshores va entendre, ella era el fantasma de la nena assassinada.

Foto: Esther Goyanes

La obra

Miro la teva foto al menjador mentre intento conciliar-me amb mi, mentre intento tornar a restablir la pau en el meu interior, aquella que tenia abans que apareguessis a la meva vida, i a la que avui, he decidit tornar sense tu. Ho he vist clar després del llibre, vint-i-quatre hores sense dormir llegint de manera desesperada les paraules que has enganxat amb intenció. Avui ho he vist clar. Jo només he estat una eina, només em vas enamorar per poder viure aquest amor, per poder tenir la experiència que et permetés escriure una bona història, la nostra història d’amor. He quedat relegada a ser la teva inspiració.

FOTO: Sonia Bonet

La llei

Té el cos gairebé perfecte, les natges dures, les cames tornejades, els pits suficientment petits per que deixin les cavitats plenes, i suficientment grans com per que no s’escapin de les mans. La mida justa. Té el cos perfecte i tot i això no li agrada, no l’excita, no se li fa erecte el membre veient la seva imatge. Però això tant li fa, avui aquella dona serà seva, avui se la tirarà, encara que hagi de pensar en algú altre, encara que hagi de fer esforços per trempar. Si ell li va pendre la seva, ara es tornarà. Ull per ull, dent per dent, i …se l’ha de follar. Talió.

FOTO: Charo Guijarro