El fantasma

El corb la mirava fixament als ulls, fins i tot podria dir-se que travessant-li les conques. Què eren aquelles maletes? Es sentia estranya, feia hores, inclús dies que notava com si la pell no formés part del seu cos, tenia por. Por d’aquella història que havia sentit les ultimes nits a més d’una persona de la casa. Parlaven d’un fantasma, una ànima que s’apareixia, una mena d’espectre que tenia els ulls buidats i l’estomac foradat. S’imaginava davant aquell monstre i la pell se li desenganxava de l’os aixecant-se com si volgués marxar del cos. Va sentir la veu de la mare, i va córrer en la seva direcció ella li faria passar el mal, però quan es va trobar al seu costat, davant el mirall on l’altre mirava la seva cara deformada del plor, no es va trobar reflectida, i aleshores va recordar, aleshores va entendre, ella era el fantasma de la nena assassinada.

Foto: Esther Goyanes