El balcó

Surt al balcó per explicar-li, com si estant fora del pis aconseguís que les paraules se les emportés el vent, com si l’aire en un conjur fes que la realitat es convertís en el no res. I li diu, és el final. Sap que no ho acceptarà, sap que allò ho acabarà, ell li ha dit moltes vegades, l’ha avisada. Ha estat sense voler, un descuit, un oblit, així que per evitar el dolor de perdre’l, per evitar l’insult, per evitar la ràbia, que la convenci del contrari, decideix posar punt i final a aquesta vida, la vida amb ell, perque ara, comença la seva vida de veritat amb la persona que porta a dintre. Un infant, des d’avui, sense pare.