h1

Càmera

febrer 17, 2015

Quan mires per l’objectiu et perds part de la realitat. Quan mires per un forat, la resta, el que queda a les vores es perd, i no per això, allò que veus no deixa de ser menys bonic. Ara que ho sé, què he de fer? Ara que conec les vores, el que no es veu amb el meu objectiu.
M’estima, m’ho demostra a cada instant, en cada gest, a cada moviment, m’estima i donaria la vida per mi, i jo l’estimo. És important amb que es guanya la vida si a mi em tracta bé? És important el que fa quan no és amb mi, si jo sento el seu amor a cada instant? Ho sé, i no puc evitar estar enamorada d’un assassí.
sonia_bonet_2

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: