h1

Oportunitat

Març 17, 2015

Era dur, molt dur, allò que li estava passant, el que li succeiria més tard, era el més fort que li havia passat a la vida, difícil d’acceptar, difícil d’assumir. Per molt que mirava de buscar un consol, una explicació, un motiu, no el trobava. I ara què havia de fer? Tot havia deixat de tenir sentit. Va començar a caminar, i va arribar a la platja, l’aigua encara era freda. Adorava la platja, el sol, sobretot al mes de maig, només faltaven quinze dies per l’1 de maig, feia deu anys que s’agafava el dia lliure i anava a prendre el seu primer bany de sol. Doncs aquell any faria el mateix, però acompanyada, ella tindria l’oportunitat que no té ningú, l’oportunitat d’ajuntar a tota la gent que estimava, de sentir-los a prop un dia, si només li quedaven dos mesos, faria el seu funeral en vida. I després se n’aniria a casa a morir tranquil•la.

Foto: Rosa Vinyals

Foto: Rosa Vinyals

Anuncis

One comment

  1. Muy bonitoooo!!! porque al fin y al cabo, todos vamos a morir, y poderte despedir es un buen regalo!!!!!



Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: