Archive for Setembre de 2015

h1

Amb tu

Setembre 27, 2015

He llençat la pastilla a la brossa, fa tres dies que ho faig, no vull prendre-me-la, no sé perquè, ningú m’ha d’obligar, és el meu problema, és la meva responsabilitat. Sabia que si ho feia vindries, sempre apareixes quan ho faig. Per això he deixat de prendre-les sabia que reaccionaries i t’aproparies a fer-me creure.
Et miro obedient i et dic que sí, que ho faré, que les prendré, però trigo una estona per allargar la teva presència al meu costat. Sempre arriba el moment que te’n vas, com ara, i amb la teva marxa, arriba el meu mal de cap, els crits al cervell, el dolor.
Ho sé, la pastilla em calma, em fa sentir pau, perquè quan la prenc estic lúcid, però quan ho faig només veig la meva soledat, sense ningú, sense tu, prefereixo estar boig amb la teva companyia que estar bé i saber-me sol.

Foto: Crismontardit

Foto: Crismontardit

Anuncis
h1

50

Setembre 20, 2015

La Grace avui fa cinquanta, i cinquanta li sona a edat de vella, ja no és la dona sexy d’abans, i pensa que ella és, als cinquanta, l’ombra de Grace, i que necessita el seu príncep perque la tregui del forat, o perque li ompli el forat, que pel cas és gairebé el mateix.
Mentre es mira al mirall una idea pren cos en el seu cap, i fa que el somriure li vingui a la boca, es vesteix amb cura, i camina directe al que serà una salvació, si més no, momentània. Es planta davant de la porta i busca un objectiu. Ja el té. S’apropa, ensopega i es miren als ulls. Disculpes mútues, i presentacions. Em dic Grace, i ell li respon, jo Gray.
Se li atura la respiració, és ell, ha de ser-ho, li fa tanta gràcia que no pot evitar treure una riallada sense solta ni volta. Avui fa cinquanta, es sent com una ombra i ell es diu Gray, ni fet expressament li hauria sortit millor.
Dos dies més tard i ja es troba sopant amb en Gray i una colla d’amics i amigues. Ella queda estranya tot i que no desentona, i aleshores arriba allò que tant havia esperat, en un moment donat, algú parla d’en Boris Karloff. L’actor de cinema dels anys 40, li diu en Gray a la Grace.
No t’amoïnis, li respon un altre, aquesta joveneta que t’has portat no devia haver nascut encara.
I ja torna a ser jove.
thais

h1

El negro

Setembre 10, 2015

Encontrar un negro es una tarea difícil aunque cueste de creerlo. Llevaba veinticinco semanas en busca y captura hablando con todo aquel que tuviera un color oscuro, pero el negro en cuestión se me resistía.
Cuando pensaba que el blanco de mi busca se convertiría en misión imposible, la bandeja de entrada de mi correo se iluminó con un mensaje sin título donde iba adjunto un documento, llamado, Kunta Kinte. Era un CV, uno en el que se detallaban las experiencias profesionales vinculadas a la escritura, entre ellas haber trabajado para Ana Rosa Quinata o Jorge Bucay, e incluso con referencias a vidas pasadas, en Dumas i Shakespeare, el CV era jugoso y prometía, así que decidí entrevistarlo.

Así encontré, sorprendentemente blanca y mujer, mi substituta, que aunque se prostituye con las letras, no es puta.