Invisible

Tornen a ser invisibles, no pot més que fer-los desaparèixer. Els hi tapa la boca, els lliga les mans, i els tanca a l’habitació. Últimament no es resisteixen. Amaga la clau en el lloc més fosc del seu cos, una bona treta de l’època en que traficava, i puntual, arriba ell, borratxo, ebri també de ràbia. I descarrega la seva fúria. On són? És l’ultima frase que sent abans de perdre el sentit. Desperta a les 7, ell ja ha marxat. Cada dia queda menys per que li faci efecte el verí.

Foto: monmago