h1

La sort

Novembre 25, 2015

Abandonen primer un i després l’altre l’habitació de l’hotel. Tant debò em perdoni pensa ella, així es mori, pensa ell, i els dos es dirigeixen a casa seva que a partir d’avui ja no és casa de l’altre, ell a casa dels pares, ella al vell apartament que compartien. Així et podreixis, torna a pensar ell, mentre entra en un pis que ja no és el seu, on no estan els seus fills, mentre fa un petó a la galta a la mare, amb el record encara del petó humit en els llavis del petó de l’adeu. Així et moris, torna a pensar, mai se li va donar bé perdre. Ella s’apropa a l’escola, i recull els nens, encara amb el dolor als ulls, i mentre condueix de tornada a enlloc, una tela d’aigua li tapa la visió. Xoc frontal i mort dels tres. Sempre va ser excessivament complaent als desitjos dels altres.

FOTO: @jaubye

FOTO: @jaubye

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: