Què ha passat amb el blog?

Fa molts i molts dies que no penjo res en aquest espai,tot i que he continuant escrivint. Podeu llegir-me a instagram amb @sondelletres o @letrasdeson, també al facebook Isa Gràcia Victorio.
Si aconsegueixo fer servir el blog amb el movil, també publicaré aquí.

La felicitat

Aniran a comprar un vestit nou i un gelat, ho fan cada setmana, al principi per vici, ara per necessitat. Es senten bé juntes, han tingut tanta sort trobant-se l’una a l’altre! Tenen els mateixos gustos, les mateixes prioritats. La felicitat, aconseguir el plaer per la boca. Els falta ben poc per arribar al seu objectiu, cent quilos, i després a mantenir-los.
I a qui no li agradi, que no les miri.

FOTO: Aran

El petó

El beso

Las besa amb molta cura per no equivocar-se. Primer una, després l’altra. Agafa una ma, se l’apropa a la cara, i absorbeix l’aroma, fa olor a ella. Després la despulla, i recorre el seu coll fins al centre de la seva meitat amb la llengua fora creant una línea de saliva que li marca la pell. I les petoneja amb molta cura per no equivocar-se per donar més amor a l’altra, sense visió és difícil diferenciar, i ell acarona amb la seva llengua, amb les mans la nova, la substituta la operada com si fos la de veritat. El càncer no li va robar el desig

FOTO: @chariguijarro

La sort

Abandonen primer un i després l’altre l’habitació de l’hotel. Tant debò em perdoni pensa ella, així es mori, pensa ell, i els dos es dirigeixen a casa seva que a partir d’avui ja no és casa de l’altre, ell a casa dels pares, ella al vell apartament que compartien. Així et podreixis, torna a pensar ell, mentre entra en un pis que ja no és el seu, on no estan els seus fills, mentre fa un petó a la galta a la mare, amb el record encara del petó humit en els llavis del petó de l’adeu. Així et moris, torna a pensar, mai se li va donar bé perdre. Ella s’apropa a l’escola, i recull els nens, encara amb el dolor als ulls, i mentre condueix de tornada a enlloc, una tela d’aigua li tapa la visió. Xoc frontal i mort dels tres. Sempre va ser excessivament complaent als desitjos dels altres.

FOTO: @jaubye

Dormen

Surten sense fer soroll de les habitacions dels seus fills i tanquen la porta. Ja dormen, el perill ha passat, ara es permeten deixar-los anar, deixar-los lliures en l’espai que els correspon, i tornen a ser lliures ells també. Surten sense fer soroll de l’espai que varen crear per a l’amor, aquell amor que cap dels dos va tenir, aquell que entre els dos no van aconseguir crear, per això, perseguint la velocitat aliena van fer la seva. Robant l’amor per fer-lo seu. Robant nens morts de mentida, nens vius a la seva vida.

Foto: @cccanya

Invisible

Tornen a ser invisibles, no pot més que fer-los desaparèixer. Els hi tapa la boca, els lliga les mans, i els tanca a l’habitació. Últimament no es resisteixen. Amaga la clau en el lloc més fosc del seu cos, una bona treta de l’època en que traficava, i puntual, arriba ell, borratxo, ebri també de ràbia. I descarrega la seva fúria. On són? És l’ultima frase que sent abans de perdre el sentit. Desperta a les 7, ell ja ha marxat. Cada dia queda menys per que li faci efecte el verí.

Foto: monmago